El dietari de les bibliotecàries

El 10 de maig del 1937 era dilluns i Joana Casals Baltà, la secretària de l’Escola de Bibliotecàries, anota el següent. “S’han reprès les classes. Han vingut totes les alumnes. L’Escola recobra el seu aspecte normal, fora els sacs de sorra. Han vingut les senyoretes Prats i Espanyol, que han estat al front a portar llibres. Realment, la feina que fan és útil. La gent desitja llibres i, quan les veuen arribar, de seguida pregunten si els poden comprar.” El 23 de gener del 1939, el Bibliobús fa l’últim viatge, no amb llibres al front, sinó amb l’elit intel·lectual cap a l’exili. Els llibres amagats i les plomes esperant al castell de Roissy-en-Brie. I Joana Casals, de qui una breu necrològica del 1997 informa d’una vida dedicada al magisteri a l’ Escola Isabel de Villena ? Dos anys després es va publicar el seu dietari. La biblioteca de Figueres conserva els dietaris de la directora Adela Riera i de l’auxiliar Antònia Feixas. “La meva companya s’ha afegit al bibliobús”, escriu Riera el 5 de setembre del 1938. Aquell dia a Vilajuïga es va escoltar l’alarma d’un bombardeig. És la quotidianitat a la rereguarda la que ens recorda la importància d’anotar la vida menuda que fixem en lletra, fent-la immortal. Atresorem una llibreta bonica, que es pugui tocar i on amb cal·ligrafia polida, brodem les frases; una manera estètica d’enllustrar i fer excepcional la vida comuna. Que siguin els que vindran després els que ho llencin al foc o amb sort a cal drapaire.