Això és Espanya
Més de quaranta anys rient-se de nosaltres dient que plovia, i eren ells que escopien al cel. Més de quaranta anys fent-nos creure que els importava la classe obrera, quan el que els interessava era defensar la supervivència del règim del 78, perquè sense ells, per exemple, no s’haurien pogut privatitzar les empreses públiques perquè l’establishment pogués continuar fent negocis. Com s’explica, si no, que el franquista Rodolfo Martín Villa pugui parlar amb la naturalitat amb què ho va fer l’altre dia a Madrid? I que entre el públic hi hagués, entre altres, l’expresident socialista del Senat Juan José Laborda i l’antic líder de la UGT Cándido Méndez. Tots ells aplaudint el responsable de la massacre del 3-M de 1976 a Vitòria, en què cinc treballadors van ser assassinats, en tant que aleshores era ministre de Relacions Sindicals i de Governació. Crims dels quals el mateix Martín Villa va admetre davant seu que podria ser responsable. Però la impunitat amb què va parlar només era possible perquè sap que d’Espanya només n’hi ha una de possible, la supremacista incapaç de mirar les nacions i les cultures que hi ha dins l’estat amb respecte horitzontal. L’Espanya nascuda del pacte de la Transició, que tenia com a objectiu pujar al tren de l’Europa dels negocis però sense fer net de res del franquisme. Això és el que ells –la classe política espanyola, inclosa aquella que es diu d’esquerra que per captar vots alerta del perill de l’extrema dreta quan venen eleccions però després l’aplaudeix– en diuen dur la democràcia a Espanya. Ahir va fer 45 anys de l’atemptat d’Atocha. A l’advocat Boye la fiscalia espanyola diu que és legal faltar-lo a l’honor per qui defensa.
