Opinió

Tribuna

Ens veiem en la propera sessió

“Prefereixo un món on el que importi de mi és que em pugui canviar el mòbil que no pas el perill de ser una dona execrable per lleis infrangibles.

Cada dia em llevo amb les sessions d’exercici físic en línia d’una colla que representen una varietat de mostrari humà amb el comú denominador d’un somriure lluminós. Una senyora grassa em fa la classe de ioga, un vell fornit m’ensenya a aixecar pesos, una noia negra m’ajuda a fer exercicis de força, un noi amb una pròtesi a la cama em diu com he de fer flexions, i un xinès que es defineix com obertament gai em fa pedalar a ritme de la Lady Gaga. Soc conscient que és un univers tancat, interconnectat i que obté beneficis des de molts angles del meu jo: que cada matí pugui fer aquestes sessions d’exercici físic significa que he pogut comprar un rellotge intel·ligent i una tauleta, i que mensualment pago una subscripció fitness i una altra de musical. Significa també, ja m’ha passat, que si se’m peta un aparell compraré la mateixa marca perquè han fet un ecosistema totalment interconnectat.

Cada dia, durant les sessions em donen missatges encoratjadors, com ara atreveix-te a ser tu mateix i coses per l’estil. I amb tot plegat puc entendre que ja no importa si soc blanca o negra, si estic grassa o prima, si soc lesbiana o heterosexual, si soc si vella o jove, totes les diferències han desaparegut i només existeixen únicament i exclusivament dos tipus de persones: les aptes i les no aptes per al consum. I, sincerament, només resultar interessant per la meva capacitat de consum em resulta d’allò més tranquil·litzador.

El que realment em faria por és viure en la banda dels puristes exterminadors, insubornables, que consideressin per exemple que les dones no poden anar soles pel carrer, o no poden conduir. Homes amb idees clares, que creuen estar en possessió de la veritat i que cap subscripció de 10 euros els pugui fer callar. D’homes amb principis inqüestionables. Homes capaços de perseguir-me i condemnar-me per haver estudiat sent dona, per no haver-me casat amb un home, per no haver sigut mare, capaços de jutjar-me en una mena de pantomima sumaríssima i lapidar-me.

El món de les idees pot ser infinitament més sectari que l’indiferent món dels calés. Un món on pogués ser exclosa per lleis morals –no les ètiques, que són completament diferents–, per determinades lleis religioses, per si soc obedient als fanatismes, als dogmatismes, als totalitarismes. Homes capaços de prohibir la música, o el ball, o l’amor, o qualsevol petita llibertat que ara ens sembla irrenunciable.

Visc en un mÓn segur, ple d’estris i gatges, i cada matí quan els meus entrenadors físics, rere la pantalla em mostren tot tipus de cossos, de pells, d’expressió de gènere i diversitat funcional, sé que em diuen: tant ens fa com siguis si pots pagar un tant cada més, i si un dia no pots, simplement la teva subscripció caducarà i la podràs reprendre quan vulgui. Que fàcil és viure en un món on totes les diferències es centren només en aquesta dolça, innòcua i fàcil capacitat de consum. Prefereixo un món on el que importi de mi és que em pugui canviar el mòbil que no pas el perill de ser una dona execrable per lleis infrangibles.

El meu malson és que l’alegre plataforma en línia on cada matí la meva estúpida, banal i políticament correcta colla fa bots d’alegria per cada cançó que sona com ara I adore you Henry Styles, un dia desaparegués i en canvi hi hagués una televisió pública d’obligat consum, omnipresent, on homes i dones heteros, sans, tots rossos o tots barbuts, fent exercicis físics militars. Francament, prefereixo interessar per al consum i ser hiperanalitzada per algoritmes de tota mena, no tinc cap problema que tothom capti immediatament les meves ganes de llegir Sylvia Plath o d’anar al teatre a veure la Vilarasau.

Des que he vingut a aquest món només he conegut dos tipus de societat, la del consum i els totalitarismes, i mentre no arriba el comunisme de rostre humà que deia Teresa Pàmies, prefereixo anar pagant i fer exercici amb Larry, un negre gai, que remena el cul mentre canta It’s raining man, aleluya. Ser valorada per la meva capacitat de consum és infinitament millor que ser condemnada per qualsevol de les meves diferències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia