La memòria de la foguera

Els prohoms de Girona van enviar una carta al rei l’abril de 1427 acusant Margarida Devesa, la dona d’un forner de nom Guillem, de sacrificar nadons, “causa d’aquests flagells de terratrèmols que nostre senyor Déu permet en punició de nostres pecats e culpes”, fent referència a l’intens sisme del 15 de març a Amer. Aquest cas, documentat per l’historiador Pau Castell Granados, un dels experts recollits dimarts pel Sense ficció, exemplifica l’estereotip de la bruixa a Catalunya: el boc expiatori en un context de desgràcies. Al llarg de la història, les dones hem carregat moltes culpes. La sufragista Clara Campoamor es lamentava a les seves memòries que el vot femení seria el boc expiatori “carregat amb tots els pecats dels homes” i “el millor lleixiu per rentar les ineptituds polítiques virils”. Dimecres, el Parlament va reconèixer la cacera de bruixes com el primer gran feminicidi de la història a Catalunya, extraient-lo així del mite. Cal reparar qualsevol injustícia, sobretot quan es tracta de les més oblidades. La memòria en femení té molts deures a fer i la foguera n’era un, però dubto que fos el més prioritari; n’urgeixen d’altres d’un passat més recent i no resolt. Que en nom de les bruixes, citant Campoamor, “no rentem les ineptituds polítiques virils”.