Predicar amb l’exemple

Un nou estudi del Depar­ta­ment d’Uni­ver­si­tats de la Gene­ra­li­tat torna a posar de mani­fest que el català passa per hores bai­xes. Una nova cons­ta­tació que arriba després d’altres tre­balls pre­vis que posen en relleu el baix ús social de la llen­gua pròpia a les esco­les. Tam­poc crec que cal­guin gai­res estu­dis per con­cloure que el cas­tellà s’imposa. Només s’han de mirar les xar­xes soci­als de molts cata­la­no­par­lants, on publi­quen en cas­tellà amb una pre­tesa intenció d’arri­bar a més followers. I només s’ha de pas­se­jar per qual­se­vol muni­cipi de Cata­lu­nya, on a vega­des ja és anecdòtic sen­tir par­lar-lo al car­rer, sobre­tot entre la gent més jove. Les deci­si­ons judi­ci­als –com ara la bes­ti­esa del 25%– i la política espa­nyola no hi aju­den.

Però és que el cas­tellà també s’impregna en les admi­nis­tra­ci­ons. Diven­dres pas­sat. Con­trol de “segu­re­tat ciu­ta­dana” a l’avin­guda de les Ale­gries de Llo­ret de Mar –es podria opi­nar sobre si en rea­li­tat era segu­re­tat ciu­ta­dana o es trac­tava d’una altra cosa–. La salu­tació que et dona­ven quan t’atu­ra­ven era un: “Bue­nas noc­hes.” Un agent d’una poli­cia local d’un muni­cipi català optava per diri­gir-se pri­mer en cas­tellà al con­duc­tor. També es veri­tat que si con­tes­ta­ves amb un: “Bona nit”, can­vi­ava al català. Però no es tracta de si et pot aten­dre en català. Això es pres­su­posa. El que sobta és que el cas­tellà sigui la pri­mera opció d’un fun­ci­o­nari públic. Tots els cata­la­no­par­lants hem vis­cut en pri­mera per­sona situ­a­ci­ons simi­lars a aquesta en algun esta­ment de l’admi­nis­tració. Si els que hau­rien de pre­di­car amb l’exem­ple i posar eines per man­te­nir viva la llen­gua no ho fan, com espe­rem que la ciu­ta­da­nia res­pon­gui? Seria com si un ajun­ta­ment es dediqués a fomen­tar el reci­clatge i en les seves dei­xa­lles no separés el paper del plàstic.

Poden exi­gir el C2 als nous docents. Poden fer cam­pa­nyes ciu­ta­da­nes i poden pro­moure el que vul­guin, però el mínim exi­gi­ble a l’admi­nis­tració cata­lana és que t’aten­gui en català. Si no, és per­dre el temps.