Belloch i Bono, dos clàssics

Com aquell que acut als clàssics per a veure-hi clar, hem d’acudir a dos exministres socialistes per a veure la força que té l’independentisme català. Ens han de fer veure el que aquí sovint oblidem. Gràcies. El que havia estat superministre de Justícia i Interior en el govern de Felipe González, Juan Alberto Belloch, jutge dit progressista que ha tocat totes les tecles del poder, es deixa anar el dia de la seva jubilació, fa seves les paraules del seu pare i sentencia que és més perillós per a Espanya el procés independentista que no pas ho van ser els més de 800 morts d’ETA. Ens diu, per tant, que té més força posar les urnes, no tirar ni un paper a terra, que la violència. Té més poder un llaç groc a la Paeria de Lleida, una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, que l’arsenal terrorista. El vell socialista amenaça dient que l’independentisme necessita una altra derrota perquè reaccioni. Tampoc ens ha de venir de nou. Ja ho va dir el general Espartero el 1842, a qui s’atribueix la sentència “Pel bé d’Espanya s’ha de bombardejar Barcelona cada 50 anys”. Qui sap si anava per aquí. No descartin cap hipòtesi. Belloch diu que el conflicte català és més greu que el basc perquè aquí es vol subvertir l’estat de dret. Mentida. És la unitat d’Espanya, el que li dol, a l’exmagistrat. Com li dol a un altre clàssic: el també exministre del PSOE i expresident del Congrés dels Diputats i expresident de Castella-la Manxa José Bono, que en la magnífica entrevista que li va fer David Portabella diumenge passat en aquest diari ens il·lustra i, una vegada més, ens mostra on és l’arrel del conflicte polític d’Espanya amb Catalunya. Gràcies, també, Pepe, per la claredat. Si no l’han llegit, recuperin-la. Val la pena. Al capdavall, és senzill. No accepten que som una nació i posaran togues, porres i presó al servei de la unitat d’Espanya (de l’estat de dret, en diran) si el tan repetit diàleg no va per on volen.