Per molts anys, M.C. Ribas Mora

Per molts anys, Maria Carme. Aquest dilluns, 21 de febrer, celebraràs el teu aniversari, espero que prou bé com per seguir escrivint i endolcint la vida de tots els que et llegim i a qui havies servit a la barra de la Granja Mora el millor suís del món. Ha estat per amor que ens hem retrobat. Quan fa unes setmanes et vaig demanar una breu felicitació per a la meva tieta, amb motiu del seu 80è aniversari, malgrat que fa anys que no us veieu vares saber perfectament de qui et parlava i no vares tardar ni dos segons a dir que sí, que li escriuries un text, que buscaries fotografies, i així ho vares fer. La teva veu barreja emocions, la il·lusió de retrobar amics i clients de la Granja Mora i la melancolia i l’enyorança dels que ja no hi són.

Quan fem anys –com a mínim a mi em passa–, pensem en allò que ens queda per fer, però també en el camí recorregut, i déu-n’hido el que has caminat, Maria Carme. Als 12 anys ja et posaves darrere el taulell per ajudar els pares; has escrit tres llibres, La Girona que jo estimo, Fulles de Girona i El meu pare patia la malaltia d’Alzheimer; l’any 1988 vares ser la primera dona a rebre la distinció de Pendonista d’Honor de la Confraria de Jesús Crucificat dels Manaies de Girona; també vares ser membre fundadora de l’Associació d’Amics dels Gegants de la nostra ciutat; encara ara escrius articles i cartes, i guardes amb amor les fotografies que penjaven de les parets de la Granja Mora, imatges de la història de Girona viscudes des d’un taulell al Barri Vell; has compartit celebracions familiars de com a mínim tres generacions de gironins, i has estat sempre generosa en afecte. Crec que has patit tres grans pèrdues que t’han causat molt dolor: la mort dels teus pares i referents, en Joan i la Pilar, fundadors d’aquell “colmado” al Barri Vell l’any 1939, i la del teu germà, amic, còmplice i company de tota la vida, en Raimon, amb qui comparties una manera de fer i de ser.

A l’octubre del 2002, amb la meva tieta, la mateixa a qui has enviat una caixa plena de records i d’amor, vàrem ballar amb els gegants i vàrem compartir una estona a la barra de la Granja Mora amb un gran exalcalde; fins i tot aquell dia, que baixàveu la persiana, vares ser capaç de servir i somriure alhora. Per molts anys, Maria Carme, i moltes gràcies per tot.