Quin fetge que té!

S’ha de ser d’una pasta molt especial (l’àvia Neus deia que s’havia de tenir molt de fetge) per dissenyar, fer i aguantar el numeret que ahir va protagonitzar Pablo Casado. És clar que va aprofitar la sessió de control i s’hi va acoblar, però l’espectacle va ser meritori i la interpretació, sublim. No li han fet ni l’abraçada de l’os i l’han degollat en públic i sense previ avís, com si la matança del porc encara fos una festa popular autoritzada. Va anar a buscar “l’aplaudiment de l’os”. Veure i sentir com els que l’havien lapidat, feia uns minuts o unes hores, l’aplaudien en públic sense vergonya. Va girar en rodó i se’n va anar a la francesa. Ni va aprofitar el torn de rèplica. Es devia posar a cent algú com ell, que és en política des de sempre. Casado és un professional de la política que als seus 41 anys ja queda per als parracs i que no té altre ofici ni benefici. Quan el 2008 es va col·legiar com a advocat, ja feia tres anys que presidia Nuevas Generaciones, l’organització juvenil del PP, i des d’un any abans era diputat a l’assemblea de Madrid. Segurament és per això que ahir va exhibir el fetge que va exhibir. Pels anys que fa que emboca i l’emboquen. Un amic meu que té teories pròpies sustenta que no aconseguirem una regeneració de veritat de la vida política si no es prohibeixen les organitzacions juvenils, que són les que donen ales a ocellots com Casado, que haurà anat d’un pèl que no fos president del govern sense haver tingut vida civil.