Ocupació militar

El País Valencià, les comar­ques cen­trals, són un país ocu­pat. Lite­ral­ment. La gestió de la tragèdia ha tin­gut, des del pri­mer moment, l’objec­tiu de l’ocu­pació mili­tar del ter­ri­tori. Saben que l’han fet tan grossa i pro­ven d’evi­tar que se’ls giri en un pro­blema bru­tal d’ordre públic. Bus­quen com sor­tir-se’n amb la con­cen­tració d’un gran nom­bre de for­ces per a la repressió. Mira­ran d’anar de bra­cet del PP valencià i el PSOE capi­talí. Feijóo queda des­col·locat i Ayuso observa ama­tent i espera el moment. Entre poli­cia, Guàrdia Civil i sol­dats, ja n’hi ha més de 10.000. I els que arri­ba­ran, si cal. Ara temen els volun­ta­ris. Els del país i els qui hi acu­dei­xen des dels ter­ri­to­ris i països veïns. No és treure quitrà de les plat­ges com el Pres­tige a Galícia. Han de treure cadàvers i acom­pa­nyar gent que no tro­barà mai més el cos dels seus fami­li­ars. Quan gràcies a la soli­da­ri­tat i mal­grat les incom­petències ins­ti­tu­ci­o­nals nete­gin el fang, tre­guin les canyes, arra­co­nin les tapa­ra­des i reti­rin els cot­xes, aflo­rarà tanta indig­ni­tat, tanta negligència i tanta mala llet que saben que neces­si­ta­ran un exèrcit per con­te­nir la ciu­ta­da­nia. Miro i remiro la dona del temps d’À Punt. És el vídeo de dimarts al mig­dia. Els car­rers d’Utiel ja són una riera. Al mig­dia! Mazón tenia feina a reco­llir pre­mis de turisme sos­te­ni­ble fets a mida i el res­pon­sa­ble d’emergències s’hi va posar dime­cres a les onze quan l’aigua de dimarts a Utiel, a les notícies d’À Punt, ja era en mar!