Opinió

A la tres

Sempre Cuixart!

“Molts es fan dir líders però no ho són. Perquè un líder no s’autoproclama, l’acaben aclamant els altres

No tot­hom té fusta de líder. Aque­lla capa­ci­tat de fer-se escol­tar però, alhora, de posar-se al davant per mar­car camí i acon­se­guir que la resta et segueixi. El lide­ratge es demos­tra des de l’oratòria i, espe­ci­al­ment, des de l’exem­ple. Quan bufa el vent a favor però, sobre­tot, en temps de tem­pesta. Molts es fan dir líders però en rea­li­tat no ho són. Perquè un líder no s’auto­pro­clama, l’aca­ben acla­mant els altres. Aquests són els autèntics. I n’hi ha pocs. Per això cal des­triar el gra de la palla.

En una era d’excés d’infor­mació i d’exhi­bi­ci­o­nisme mediàtic, qual­se­vol es cons­tru­eix una cape­lleta a les xar­xes soci­als i pretén evan­ge­lit­zar. No són líders ni inno­va­dors. Només façana. Els seus segui­dors vene­ren la bana­li­tat. Però, tal com emer­gei­xen dis­pa­rats per l’èxit dels clics i els “m’agrada”, de seguida són subs­tituïts i obli­dats.

D’altres s’impo­sen a través de la força i de la repressió. Lide­ren perquè fan por, perquè no tenen escrúpols i perquè la seva inhu­ma­ni­tat els fa capaços de tot. La dis­sidència la dis­so­len amb violència. I, si cal, mort. No són líders, són tirans. I no tenen segui­dors, sinó súbdits opri­mits.

També hi ha el líder sobre­vin­gut per les cir­cumstàncies. No es gua­nya el suport, l’empe­nyen a fer un pas enda­vant. Però no tre­pitja terra ferma. En qual­se­vol moment s’obre una esquerda, que la pro­vo­quen els matei­xos que l’havien entro­nit­zat, i cau en l’abisme. El mons­tre que l’havia parit se l’acaba crus­pint. Capítol tan­cat. I per un altre.

I, final­ment, hi ha el líder en majúscu­les. El que es bas­teix a través del com­promís. El que res­pecta i es fa res­pec­tar. El que no jutja però que és jut­jat. El que no amaga la debi­li­tat humana. El que no divi­deix i que sí aglu­tina. El que té la capa­ci­tat per resis­tir els embats i les adver­si­tats. El que és ide­a­lista sense per­dre de vista la rea­li­tat.

Influ­en­cers, Putin, Casado... Tants per­so­nat­ges que res­so­nen aquests dies... Tots a la bassa! Només hi ha un nom: Jordi Cui­xart. Sem­pre Cui­xart!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.