Sempre Cuixart!

No tothom té fusta de líder. Aquella capacitat de fer-se escoltar però, alhora, de posar-se al davant per marcar camí i aconseguir que la resta et segueixi. El lideratge es demostra des de l’oratòria i, especialment, des de l’exemple. Quan bufa el vent a favor però, sobretot, en temps de tempesta. Molts es fan dir líders però en realitat no ho són. Perquè un líder no s’autoproclama, l’acaben aclamant els altres. Aquests són els autèntics. I n’hi ha pocs. Per això cal destriar el gra de la palla.

En una era d’excés d’informació i d’exhibicionisme mediàtic, qualsevol es construeix una capelleta a les xarxes socials i pretén evangelitzar. No són líders ni innovadors. Només façana. Els seus seguidors veneren la banalitat. Però, tal com emergeixen disparats per l’èxit dels clics i els “m’agrada”, de seguida són substituïts i oblidats.

D’altres s’imposen a través de la força i de la repressió. Lideren perquè fan por, perquè no tenen escrúpols i perquè la seva inhumanitat els fa capaços de tot. La dissidència la dissolen amb violència. I, si cal, mort. No són líders, són tirans. I no tenen seguidors, sinó súbdits oprimits.

També hi ha el líder sobrevingut per les circumstàncies. No es guanya el suport, l’empenyen a fer un pas endavant. Però no trepitja terra ferma. En qualsevol moment s’obre una esquerda, que la provoquen els mateixos que l’havien entronitzat, i cau en l’abisme. El monstre que l’havia parit se l’acaba cruspint. Capítol tancat. I per un altre.

I, finalment, hi ha el líder en majúscules. El que es basteix a través del compromís. El que respecta i es fa respectar. El que no jutja però que és jutjat. El que no amaga la debilitat humana. El que no divideix i que sí aglutina. El que té la capacitat per resistir els embats i les adversitats. El que és idealista sense perdre de vista la realitat.

Influencers, Putin, Casado... Tants personatges que ressonen aquests dies... Tots a la bassa! Només hi ha un nom: Jordi Cuixart. Sempre Cuixart!