La força de la paraula

Uns dies abans de l’inici del curs escolar, en concret el 3 de setembre de l’any passat, vaig exposar, a través d’aquest espai d’opinió , la sorpresa envers el vocatiu “apreciable” amb què el Departament d’Educació s’havia adreçat, per correu electrònic, a una professora amb qui, per amistat, vam debatre i compartir com n’era de poc apropiada l’expressió. Aleshores, vaig argumentar que “apreciable” manifestava la possibilitat de ser “apreciada” sense saber a què quedava condicionat l’assoliment d’aquest estatus ni tampoc si ho arribaria a ser mai. La qüestió és que, a mitjans de febrer, la docent em va fer a saber, a través de Whatsapp, que havia rebut un e-mail d’Educació encapçalat per un “apreciat/apreciada”. “Ho han canviat! A poc a poc canviarem el món”, va dir-me, satisfeta. I jo me’n vaig alegrar, és clar. Ara, quinze dies després, em rellegeixo aquell missatge i penso que sí, que l’us de la paraula, el diàleg, és una eina molt poderosa, però no sé si serà suficient per ajudar a canviar el tombant de l’actualitat que, d’un dia per l’altre, ha deixat enrere una pandèmia per centrar-se en una guerra al cor d’Europa. En tot cas, és just deixar constància de la rectificació feta per part d’Educació, un departament que té els seus propis fronts oberts.