Caminades per Sant Daniel

Aquest passat febrer els Amics del Monestir de Sant Daniel vam fer la quarta caminada per la vall. Ens hi va acompanyar Xavier Gassiot, geòleg i gran coneixedor de les terres que ens envolten. Vam fer un recorregut curt, però molt il·lustratiu, on vam distingir els diferents tipus de roques que han conformat aquest paisatge. És el camí que puja des del monestir cap a Montjuïc i que, a l’altura de cal Tort, gira a l’esquerra en direcció a la Torre Suchet. Els veïns de tota la vida en diem “el camí de les roques” i, trepitjant-lo, s’entén el perquè. Des del mirador de la Torre Suchet, vam seguir les entenedores explicacions d’en Xavier.

D’allí estant, vam conèixer també la història del militar francès que dona nom a la torre. El mariscal Louis-Gabriel Suchet tingué una curiosa carrera que va començar durant la Revolució Francesa i va acabar l’any 1823 en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Més que d’un canvi de camisa, podríem parlar d’un canvi de sabre. Suchet també fou el protagonista del setge a Tarragona l’any 1811, que va acabar amb el saqueig de la ciutat i la massacre de tres quartes parts de la població. Els tarragonins no entenen com és possible que a Girona tinguem una torre i un carrer dedicats a aquest militar de tan infausta memòria. El seu pas per Girona tampoc no va ser gens galdós. En retirar-se de la nostra ciutat l’any 1814 va ordenar la voladura de totes les fortificacions gironines, llevat de la torre que ara duu el seu nom. Davant aquests fets, els participants de la caminada ens preguntàvem si no fora possible plantejar a l’Ajuntament de Girona un canvi de nom, tant de la torre com del carrer. Es fa difícil comprendre que un espai públic faci memòria d’algú que ha bombardejat la teva ciutat i destruït el teu patrimoni.

Els Amics del Monestir ja estem preparant la propera caminada. La farem a finals d’aquest mes i la guiarà l’Elionor, membre de la nostra associació i gran coneixedora de flors i plantes remeieres. Les nostres passejades per la vall no es mesuren en quilòmetres. La prioritat és anar a poc a poc i observar el patrimoni històric i natural que ens envolta. Ens aturem i mirem. Aprofitem per donar la paraula als poetes i escriptors que van passejar per aquests mateixos indrets. Ens sabem veïns d’un lloc privilegiat i no en volem perdre la memòria.