Les escorrialles

Com a moment excep­ci­o­nal, el procés ha dei­xat una quan­ti­tat ingent de lle­gats. Des d’allò que és més trans­cen­den­tal fins al que és pura anècdota. Dins aquest últim apar­tat, encara sorprèn la ina­bas­ta­ble col·lecció de metàfores, començant per les mari­ne­res, que es van arri­bar a uti­lit­zar per nar­rar aquell període. De totes, però, la que pot­ser ho resu­mia millor tot ple­gat era aque­lla en què, evo­cant l’enyo­rat Ovidi, es pro­cla­mava a viva veu que “ja no ens ali­men­ten les molles, volem el pa sen­cer”. Traduït a un llen­guatge polític més enci­clopèdic, parlàvem, és clar, d’exer­cir la plena sobi­ra­nia, de reconèixer en defi­ni­tiva el dret de poder ges­ti­o­nar-se un mateix com a comu­ni­tat. Això, però, era el 2017. I, cinc anys després, com ens hem de veure. Aquell movi­ment polític, l’inde­pen­den­tisme, que és també govern i que aspi­rava al tot, es veu asse­gut ara a una taula nego­ci­ant la cessió d’esta­ci­ons mete­o­rològiques, un parell de car­re­te­res o el paga­ment de fac­tu­res que fa dècades que estan pen­dents. Una situ­ació, aquesta, que exem­pli­fica en allò que és con­cret quina ha estat la relació entre Cata­lu­nya i l’Estat en les dar­re­res dècades. Un ter­reny de joc en què la regla bàsica han estat les pro­me­ses llançades des de Madrid i que, de manera sis­temàtica, s’han anat incom­plint en temps i forma, pro­vo­cant així que tota nego­ci­ació ins­ti­tu­ci­o­nal s’hagi reduït a poc més que anar satis­fent amb comp­ta­go­tes aquests endar­re­ri­ments. Rega­te­jar sobre les escor­ri­a­lles pac­ta­des, vaja. Un esce­nari per­vers en què no s’ha mirat pràcti­ca­ment mai enda­vant, per explo­rar per exem­ple pos­si­bles avenços en la cèlebre con­lle­van­cia entre Cata­lu­nya i Espa­nya, ja que tot, o gai­rebé, han estat imat­ges com aques­tes cime­res bila­te­rals, en què només es parla de pas­sat. L’exem­ple és Roda­lies, on des de fa anys i panys es pro­met un traspàs que ja s’ha con­ver­tit en uto­pia. I, així, entre la indig­nació i el desànim, donem vol­tes a quina metàfora podria il·lus­trar aquest desori. Pot­ser aquesta, la que diu que un dia vam voler el pa sen­cer i hem aca­bat donant per bones les molles.