A la tres
Les dones i els bistecs
Parlava amb una investigadora de l’hospital de Sant Joan de Déu quan la conversa va virar, ni recordo com, cap al tema de la igualtat de gènere. Va ser aleshores quan ella va recuperar una frase magistral, rescatada d’una antiga conversa dels pares. La mare, ara mestra jubilada, li va etzibar al marit: “El dia que enmig d’una reunió de feina pensis que has oblidat descongelar els bistecs del dinar, aquell dia podrem parlar d’igualtat entre homes i dones.” Quanta raó. És innegable que a poc a poc s’han anat incorporant a moltes agendes –públiques i privades– les lluites de les dones, com també és massa evident que la plena igualtat ens queda encara massa lluny. Hi ha indignació i ganes de canviar el món al carrer, a les llars, a l’interior de cada dona, a moltes institucions. Aquí i allà. A tots els flancs. El gran triomf dels darrers anys de la lluita feminista ha estat, probablement, la capacitat de reclutar moltes dones, sobretot joves, i d’amarar cada batalla d’una transversalitat desconeguda. Enrere queden els temps en què la lluita per la igualtat tenia tants sons, també tants silencis, que era difícil trobar l’harmonia agradable a l’oïda. Les dones, ara, hem incorporat el suport mutu –això que ara en diem sororitat– com a part rellevant de la solució. Hem obligat a renovar moltes mirades, hem construït una educació més feminista, hem exigit el nostre lloc als espais de poder i als mitjans de comunicació i estem colpejant amb tanta força el sostre de vidre que ja s’hi visualitzen algunes escletxes. Ens hi deixarem l’ànima, amb les nostres filles, per erradicar la violència masclista i per fulminar l’escletxa salarial. Però, malgrat l’avenç imparable de la lluita, seguim sent el col·lectiu que, enmig de la feina, ens assalta la culpabilitat per haver marxat de casa sense pensar abans a descongelar els punyeters bistecs. I només ens mancava una pandèmia per accentuar, de nou, algunes diferències. Un avís: si en algun moment ha semblat que ens despistàvem, tingueu clar que aquí no hi ha cap dona que abaixi la guàrdia.