Sempre escoltarem Pau Riba

Qui­nes ganes d’escol­tar, d’aquí a poques set­ma­nes, el disc que Pau Riba, fins ben poc abans de morir, va estar gra­vant amb la Fire­luche i qui­nes ganes, aquests dies, d’eva­dir-se de totes les desgràcies del món i, men­tre fulle­gem algun capítol del tendríssim lli­bre Sa meu mare, escol­tar, encara que esti­guem a març, El matí de Sant Esteve, endin­sar-se un cop més en les ines­cru­ta­bles pro­fun­di­tats de Diop­tria o retro­bar-se amb dis­cos com Licors, Disc dur, Virus laics o Mos­ques de colors. Sisa, ahir, l’aco­mi­a­dava can­tant El setè cel. Àngel i Caïm, dos dels seus cinc fills, inter­pre­tant Noia de por­ce­llana. De Mor­ti­mers, can­tant i rient. I, la resta, escol­tant la seva música com hem fet, con­ti­nu­a­rem fent i farem sem­pre. Bon viatge, mes­tre!