El rei, ni investigació ni debat democràtic

Dues decisions judicials relacionades amb la monarquia espanyola han deixat aquests dies ben clar el capteniment del poder judicial respecte de la família dels Borbons. D’una banda, la decisió de la fiscalia del Tribunal Suprem de renunciar a investigar els tripijocs, les comissions i les despeses provinents de fons opacs del rei emèrit Joan Carles. El Suprem admetia que no podia desxifrar la procedència de fons obtinguts pel monarca i per les fundacions familiars que financen bona part dels seus viatges, i que, atenent la inviolabilitat de què disposa el rei establerta per la Constitució, descartava qualsevol investigació. La decisió ha aixecat indignació, no només entre els partits progressistes, com Podem, que ha estat l’única formació d’abast estatal que ha posat el crit al cel, sinó que ha provocat entre la ciutadania una més gran demanda d’explicacions al president Pedro Sánchez. Tot i la crida, el PSOE i el govern que presideix han estat els grans valedors de la fugida a Abu Dhabi i la fugida de l’emèrit de l’abast de la justícia.

Paral·lelament, el TSJC envia a judici l’expresident del Parlament i ara conseller, Roger Torrent, i tres membres de l’anterior mesa: Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Ariadna Delgado. Desobediència és el delicte ara triat per argumentar que el Parlament de Catalunya va tramitar mocions i debats sobre la monarquia espanyola i sobre l’autodeterminació. Els jutjats podrien ser inhabilitats fins a 20 mesos per una desobediència greu, en admetre la mesa una reprovació a la monarquia, quan la mateixa Casa Reial ha optat per evitar que el monarca emèrit s’instal·li a l’Estat per no desacreditar Felip VI. I per una resolució que no va arribar ni al ple quan una providència del TC va suspendre-la. La sentència sembla escrita i Torrent seria un nou alt càrrec de Catalunya inhabilitat per la justícia espanyola, després de la mateixa predecessora seva, Carme Forcadell, o els presidents coetanis Carles Puigdemont i Quim Torra. La repressió contra la classe política catalana no l’atura ni l’Estat ni cap taula de diàleg.