Articles
Més Maragall encara
En tres entrevistes –tres!–, concedides totes tres a mitjans no exactament convencionals –un diari italià, una revista d’història i política, i un butlletí universitari–, Pasqual Maragall ha aconseguit situar-se en el centre de l’interès informatiu –i de l’ull de l’huracà– en només tres dies. L’expresident ha fet declaracions que comprometen greument tant el seu partit com la seva mateixa actuació al capdavant del govern. Segons Maragall, el nou Estatut, vist “en perspectiva”, no ha valgut la pena. Afirma també Maragall que va ser José Luis Rodríguez Zapatero qui va exigir-li que fes fora del govern Josep-Lluís Carod-Rovira i que el mateix president del govern espanyol li va fer saber que no comptés amb ell si es presentava de nou com a candidat a la presidència de la Generalitat, perquè la seva opció era José Montilla.
Les declaracions de Pasqual Maragall no han estat improvisades. Tal com ha sabut i publica l’AVUI, ell i l’actual president de la Generalitat van dinar fa poques setmanes. En aquella trobada Maragall i Montilla no es van posar d’acord i el primer va fer saber al segon que publicaria aviat totes les seves opinions sobre el procés estatutari i sobre les pressions internes que va rebre mentre ocupava la presidència.
Les confessions de Pasqual Maragall traspuen el profund disgust amb què l’expresident va viure els episodis més difícils de la seva experiència com a president de la Generalitat. Disgust i un cert ressentiment, que s’ha fet evident en el sistema i les dates que Maragall ha triat per fer públiques les seves “reflexions”. Tot plegat indica també que el PSC manté oberta una crisi que no va saber tancar a temps.
Tot plegat és també ben trist. Pasqual Maragall ha desvelat ara alguns dels misteris que tothom ben informat més o menys intuïa. Unes claus sense les quals no s’entén el seu pas per la presidència ni els avatars polítics que va patir el tripartit durant la passada legislatura. El problema és que el que ara afirma el mateix president ho va negar en aquells moments amb una seguretat i una contundència dignes de millor causa. El problema és que tot plegat torna a deixar ben tocada la política que de fa temps es practica en aquest país.
Les declaracions de Pasqual Maragall no han estat improvisades. Tal com ha sabut i publica l’AVUI, ell i l’actual president de la Generalitat van dinar fa poques setmanes. En aquella trobada Maragall i Montilla no es van posar d’acord i el primer va fer saber al segon que publicaria aviat totes les seves opinions sobre el procés estatutari i sobre les pressions internes que va rebre mentre ocupava la presidència.
Les confessions de Pasqual Maragall traspuen el profund disgust amb què l’expresident va viure els episodis més difícils de la seva experiència com a president de la Generalitat. Disgust i un cert ressentiment, que s’ha fet evident en el sistema i les dates que Maragall ha triat per fer públiques les seves “reflexions”. Tot plegat indica també que el PSC manté oberta una crisi que no va saber tancar a temps.
Tot plegat és també ben trist. Pasqual Maragall ha desvelat ara alguns dels misteris que tothom ben informat més o menys intuïa. Unes claus sense les quals no s’entén el seu pas per la presidència ni els avatars polítics que va patir el tripartit durant la passada legislatura. El problema és que el que ara afirma el mateix president ho va negar en aquells moments amb una seguretat i una contundència dignes de millor causa. El problema és que tot plegat torna a deixar ben tocada la política que de fa temps es practica en aquest país.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.