El PSC té un problema per resoldre

La direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya ha adoptat davant les contínues declaracions de Pasqual Maragall una actitud d’extrema prudència. El primer secretari del partit, José Montilla, ha donat instruccions als seus dirigents perquè no responguin a l’expresident de la Generalitat. Però aquesta declaració d’intencions no és tan fàcil de complir. Maragall no deixa de parlar i és ben lògic que els periodistes els transmetin els dubtes que comencen a pesar en l’opinió pública sobre la relació que manté amb el seu partit –del qual encara és president– i sobre la valoració que fa ara dels resultats de la reforma estatutària.

No tothom, a més, segueix les instruccions de Montilla. Ahir el delegat del govern de la Generalitat a Madrid, Miguel Ángel Martínez Fraile, va escalfar encara més l’ambient afirmant que ningú no fa declaracions semblants si no es troba “en una situació no gaire adequada físicament i psicològicament”. Igualment, la resta de partits van continuar creuant declaracions a favor i en contra de les opinions de l’expresident de la Generalitat.

Pasqual Maragall ha caigut en una greu irresponsabilitat política. És possible que molta gent a aquestes alçades hagi arribat a la conclusió que els resultats finals no compensen el terrible desgast que va suposar el procés de reforma de l’Estatut. Però, en tot cas, la persona que va liderar, almenys en aparença, aquella etapa i que va afirmar després de l’aprovació del text al Parlament espanyol que l’Estat ja era “residual” a Catalunya, ara no pot canviar radicalment d’opinió sense explicar-se d’una manera convincent ni plantejar alternatives.

Però la responsabilitat no només comença i acaba en Pasqual Maragall. El seu partit també en té. I els dirigents socialistes no poden continuar mirant cap a una altra banda com si no passés res, com si es tractés de “les coses d’en Maragall”. Van ser els que van anar a buscar-lo a Roma després del lamentable episodi de la seva dimissió com a alcalde de Barcelona. Són ells el que el van convertir en candidat a la presidència de la Generalitat. I són ells els qui hi han de parlar i trobar la sortida a la part de crisi que els correspon.