L’última prova

Fa trenta anys a Maas­tricht, una tran­quil·la ciu­tat uni­ver­sitària del sud dels Països Bai­xos, es res­pi­rava opti­misme. S’hi fir­mava un ambiciós trac­tat de reforma de la UE amb l’objec­tiu de fer una Unió més forta i inte­grada. Sortíem de la guerra freda i hi havia la neces­si­tat de cohe­si­o­nar el bloc per dotar-lo d’un paper més pro­ta­go­nista en el nou esce­nari inter­na­ci­o­nal. Ha plo­gut molt des de lla­vors i la UE ha afron­tat sac­se­ja­des inten­ses que han divi­dit els socis i que han por­tat, fins i tot, a qüesti­o­nar la mateixa via­bi­li­tat del pro­jecte euro­peu. Amb cri­sis com la de l’euro o la dels refu­gi­ats, la UE ha vore­jat el risc de rup­tura. La guerra d’Ucraïna és ara l’última prova per a la uni­tat dels socis euro­peus i la seva capa­ci­tat per con­ti­nuar avançant ple­gats.