Eleccions i sondejos

Com saben, els sondejos electorals, quan es difonen públicament a les portes d’unes eleccions, són una arma de propaganda o, com a mínim, un element que contribueix a distorsionar l’opinió pública. Com? Doncs de dues maneres, bàsicament. En el terreny més racional, dibuixant un escenari determinat, que condicionarà els càlculs i les decisions del ciutadà.

En un pla menys conscient, les enquestes tendirien a afavorir les posicions percebudes com a majoritàries, ja que les persones defugim l’aïllament social, segons un mecanisme que es coneix com l’espiral del silenci. Si parlem dels resultats del sondeig del CIS publicats recentment, que auguren un nou tripartit a Barcelona, és probable que, com s’ha queixat CiU, tinguin un efecte desmobilitzador sobre el votant convergent. Un votant que ha vist, a més, com en les eleccions catalanes de Tots Sants la seva aposta per Artur Mas, malgrat la victòria, no es va traduir en un govern presidit per aquest candidat.

No obstant, no ha de ser obligatòriament o exclusivament així. També els electors socialistes, sobretot aquells que no voten robòticament, poden patir falta de motivació. Si vostè creu que els seus manaran segur, per què molestar-se a anar a votar? Pot estalviar-s’ho o fer un vot antiútil, és a dir, concedir la papereta a un partit més petit i simpàtic. Els sondejos són, en definitiva, poc fiables, perquè sovint no es dissenyen, ni es duen a terme ni es presenten amb rigor, però també perquè, en donar-se’n a conèixer els resultats, ells mateixos modifiquen aleshores la realitat que pretenien i prometien reflectir.