Eleccions i sondejos

Com saben, els son­de­jos elec­to­rals, quan es difo­nen públi­ca­ment a les por­tes d’unes elec­ci­ons, són una arma de pro­pa­ganda o, com a mínim, un ele­ment que con­tri­bu­eix a dis­tor­si­o­nar l’opinió pública. Com? Doncs de dues mane­res, bàsica­ment. En el ter­reny més raci­o­nal, dibui­xant un esce­nari deter­mi­nat, que con­di­ci­o­narà els càlculs i les deci­si­ons del ciu­tadà.

En un pla menys cons­ci­ent, les enques­tes ten­di­rien a afa­vo­rir les posi­ci­ons per­ce­bu­des com a majo­ritàries, ja que les per­so­nes defu­gim l’aïlla­ment social, segons un meca­nisme que es coneix com l’espi­ral del silenci. Si par­lem dels resul­tats del son­deig del CIS publi­cats recent­ment, que augu­ren un nou tri­par­tit a Bar­ce­lona, és pro­ba­ble que, com s’ha quei­xat CiU, tin­guin un efecte des­mo­bi­lit­za­dor sobre el votant con­ver­gent. Un votant que ha vist, a més, com en les elec­ci­ons cata­la­nes de Tots Sants la seva aposta per Artur Mas, mal­grat la victòria, no es va tra­duir en un govern pre­si­dit per aquest can­di­dat.

No obs­tant, no ha de ser obli­gatòria­ment o exclu­si­va­ment així. També els elec­tors soci­a­lis­tes, sobre­tot aquells que no voten robòtica­ment, poden patir falta de moti­vació. Si vostè creu que els seus mana­ran segur, per què moles­tar-se a anar a votar? Pot estal­viar-s’ho o fer un vot antiútil, és a dir, con­ce­dir la pape­reta a un par­tit més petit i simpàtic. Els son­de­jos són, en defi­ni­tiva, poc fia­bles, perquè sovint no es dis­se­nyen, ni es duen a terme ni es pre­sen­ten amb rigor, però també perquè, en donar-se’n a conèixer els resul­tats, ells matei­xos modi­fi­quen ales­ho­res la rea­li­tat que pre­te­nien i pro­me­tien reflec­tir.