Informació i veritats

Que la infor­mació no sem­pre equi­val a conei­xe­ment ho tenim clar. Goeb­bels i els seus apre­nents de brui­xot ho han sabut sem­pre, i molts comu­ni­ca­dors con­tem­po­ra­nis són cons­ci­ents que, a més, la infor­mació, sobre­tot l’esbi­ai­xada, es pot con­ver­tir en espec­ta­cle per a con­sum imme­diat o bé en con­signa per a l’amor o l’odi a deter­mi­na­des per­so­nes o col·lec­tius. Amb una guerra en marxa i amb polèmiques polítiques a diari, fins i tot tre­ba­llant amb les notícies, una sent que no pot cali­brar la fondària de les capes de fets que poden sem­blar ara fruit d’un ram­pell, adés d’un pla mil·limètri­ca­ment cal­cu­lat. Per exem­ple, sobre la guerra a Ucraïna, és evi­dent qui és l’agres­sor i qui l’agre­dit, però no tenim constància que des de les files dels ocu­pats no s’esti­guin pro­duint actes exe­cra­bles puix sabem del cert que les guer­res són l’esce­nari per­fecte per a la barbàrie. Més a prop nos­tre, quan un polític deixa anar fra­ses incendiàries com a res­posta a un peri­o­dista de la ultra­dreta, con­tra­ve­nint fins i tot els prin­ci­pis que s’ha atribuït, tot ens fa sos­pi­tar que pot­ser hi ha alguna cosa més que un moment de rauxa i que ha apun­tat amb el còdol al mig de l’estany infor­ma­tiu per pro­vo­car cer­tes ona­des. No volem tor­nar-nos cons­pi­ra­noics, però tam­poc voldríem que­dar com a babaus.