No puc evitar cada vegada que parlen d’Odessa a les notícies, mostrant gent normal i corrent muntant defenses amb sacs de sorra a la platja i protegint monuments de la ciutat ucraïnesa, recordar la impressió que em va fer la primera vegada que vaig veure El cuirassat Potemkin, de Serguei Eisenstein (1925), muntada magistralment amb imatges expressives encara avui dia impactants de les atrocitats que van fer els soldats de l’imperi rus contra la població d’Odessa –aquell cotxet que roda escales avall després que la mare mori per un impacte de bala!– i no em puc treure la maleïda sensació que aviat es reproduiran amb una guerra que no para d’estendre’s. Sabem que el cinema no canviarà la història, però per què la història no pot canviar el present?