El voraviu
La pèrfida Albió
Si no pacten i aturen el procediment, veurem budellada com mai l’hem vist
La reacció està cantada. Donin per descomptada la resurrecció de la pèrfida Albió a mitjans, xarxes i palmers del règim del 78. Quatre dies després que la fiscalia digués que res de res i que comencessin a planificar si tornava, com tornava, quan tornava i per quan tornava, van els britànics (la justícia britànica) i els fan la clenxa al mig. Això sí que és clenxinar-los ben clenxinats. No li reconeixen cap immunitat i ha d’anar a judici. A veure què hi ha de cert en la demanda de l’amant, ara examant, la Corinna. Altre cop dues Espanyes. Els uns ho troben una vergonya i els altres ho troben una provocació estrangera. La monarquia més monàrquica ens tracta així?, es deuen preguntar una vegada i una altra. Si no pacten i aturen tot el procediment, a l’estil príncep Andreu, els veurem la budellada com mai l’hem vist. No només a Joan Carles I. No només a l’amant. Si no pacten, les vísceres que correran per jutjats, mitjans de comunicació i xarxes socials seran les vísceres de la família reial i les del CNI, que segons la denunciant era el braç executor de l’assetjament. Per poc que els temps quadrin, mentre els tribunals de la pèrfida Albió mostrin les entranyes més podrides de la monarquia espanyola i el règim del 78, els tribunals de la Unió Europea ens mostraran fins on han rebregat la llei contra l’independentisme. Amb els embassaments plens o amb els embassaments buits, la primavera del 2022 serà una gran primavera.
