Acostar-nos més a València

S’ha publi­cat un lli­bre fantàstic, edi­tat per 3i4, amb tex­tos de Josep Pla selec­ci­o­nats per Antoni Martí Mon­terde. El volum té com a títol Hem d’acos­tar-nos més a València, man­lle­vat d’un frag­ment de l’Iti­ne­rari cen­tral de Pla. Martí Mon­terde hi ha reu­nit, seguint una idea de l’edi­tor Eli­seu Cli­ment i amb Joan Fus­ter en la memòria, una vin­tena de tex­tos pla­ni­ans sobre per­so­nat­ges i autors valen­ci­ans i sobre el País Valencià. Un petit epis­to­lari de mis­si­ves entre Fus­ter i Pla com­pleta l’edició.

El punt cul­mi­nant del lli­bre és quan Pla cer­ti­fica que “la gent impor­tant de Cata­lu­nya no ha res­post gaire davant el moment valencià-català actual” o que “s’ha de rom­pre aquesta mura­lla de fre­dor i d’indi­ferència cre­ada i man­tin­guda pel cen­tra­lisme penin­su­lar”, per con­cloure que “l’única cosa que té real­ment Cata­lu­nya és València, com l’única cosa que té plan­te­jada València és l’ano­me­nat Prin­ci­pat”.

Tenint en compte que han pas­sat setanta anys des que Pla va escriure tot això i que la distància entre Cata­lu­nya i el País Valencià con­ti­nua sent, sovint i en molts aspec­tes, side­ral, les seves refle­xi­ons són ben actu­als i hau­rien de fer caure la cara de ver­go­nya a més d’un, al nord i també al sud. Res­pon­sa­bi­li­tats i cul­pa­bi­li­tats espa­nyo­les a banda, que són mol­tes i vol­gu­des. Sort en tenim, dels molts cata­lans i molts valen­ci­ans que cre­uen que, efec­ti­va­ment, cal rom­pre mura­lles de fre­dor i d’indi­ferència entre uns i altres.

Dos exem­ples. El dia 1 Grup Gavar­res pre­senta a València els Die­ta­ris i La geo­gra­fia íntima de Josep Pla de l’enyo­rat Miquel Pai­rolí, de qui cal recor­dar que, en un arti­cle en aquest diari, va decla­rar “Jo també sóc valencià”. I el dia 8, la valen­ci­ana Tesa serà a Girona, al fes­ti­val Stre­nes , per pre­sen­tar-hi el seu pro­jecte Rap d’arrel, un disc on hi ha la delícia Amor a la valen­ci­ana. Aquí baix la teniu. A xalar!