Veritat incòmoda

Anto­nio Turiel, inves­ti­ga­dor del CSIC expert en recur­sos energètics i entre­vis­tat diu­menge per aquest diari, diu les coses que sem­bla que ens entes­tem a no voler sen­tir. Com ara la urgència de can­viar el nos­tre model de pro­ducció i con­sum, o, dit d’una altra manera, de trans­for­mar el capi­ta­lisme. La qüestió torna a debat ara que la guerra d’Ucraïna ha pro­vo­cat aquest xoc energètic que ha fet dis­pa­rar els preus de la llum i el com­bus­ti­ble i que amenaça de deri­var en una peri­llosa crisi ali­mentària. Però ja fa anys que els experts avi­sen que, sense un decrei­xe­ment, el nos­tre model social i econòmic –basat en la depre­dació d’uns recur­sos natu­rals limi­tats i gene­ra­dor de pro­fun­des desi­gual­tats soci­als– petarà perquè no és sos­te­ni­ble. De fet, ja n’hem tin­gut més d’un, d’avís, en l’última dècada. Per exem­ple, quan els exces­sos del sis­tema finan­cer ens van por­tar al crac del 2008, o quan la natu­ra­lesa en ense­nya, any rere any, que sense des­car­bo­nit­zació no hi ha futur per a la huma­ni­tat, o quan una pandèmia ens acaba de demos­trar el poder d’un virus per para­lit­zar l’acti­vi­tat econòmica glo­bal. Què més ha de pas­sar perquè accep­tem d’una vegada la veri­tat incòmoda que, sense un canvi radi­cal en la nos­tra manera de viure, no ens en sor­ti­rem?