Autodeterminació i amnistia, des de baix

Quatre anys i mig després, avui hi ha 801 persones amb una causa judicial oberta relacionada amb el referèndum de l’octubre de 2017. Però malgrat aquests anys de judicis, exili, presó i repressió, la societat catalana no ha llençat la tovallola. És cert que vivim un moment de desencís i frustració pel bloqueig polític, però la demoscòpia de tots els colors demostra que l’autodeterminació i l’amnistia segueixen tenint un ampli suport social, que pot anar del 69% al 82%, segons el baròmetre. L’enquesta més recent, del CEO, diu que només un 18,8% de la ciutadania està en contra d’un referèndum. Justament per demostrar que seguim sent una majoria social, que no hi ha dues Catalunyes sinó una que es vol lliure de repressió i lliure per decidir, una trentena de persones de diversos àmbits i sensibilitats ens hem unit per impulsar l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Amb la voluntat que aquest suport persistent i sòlid a l’autodeterminació es concreti en un instrument útil, i fer sentir tota una pluralitat de veus que consideren l’amnistia com a única solució raonable a la persecució penal, policial i jurídica. Els de sempre, hi segueixen sent. Però a més s’hi sumen nous protagonismes socials, persones joves, persones migrades d’orígens diversos, representants de moviments socials ben arrelats a casa nostra. És una iniciativa que ve des de baix i que abasta tots els territoris dels Països Catalans per demostrar que qualsevol opció que no passi per l’amnistia i l’autodeterminació està condemnada al fracàs. Inclosa l’opció de no fer res.