Són els valors, estúpid!

Durant la campanya presidencial als Estats Units el 1992, James Carville, assessor del candidat Bill Clinton, s’enginyà un eslògan per a motivar l’equip: “És l’economia, estúpid!” La recessió frenava la reelecció de George Bush pare, i aquesta vulgar expressió hi posava cruament l’accent. La frase “It’s the economy, stupid!” va fer fortuna i s’ha reeditat amb múltiples variacions.

VladÍmir Putin està perdent la guerra –que ell obliga a anomenar “operació especial”– a causa dels valors. El seu exèrcit deixa un rastre d’atrocitats per allà on passa: execucions en massa, violacions des de nenes fins a ancianes, segrestos, saquejos i minatge de camps agrícoles. Els seus serveis secrets li van ocultar, per por i al més pur estil soviètic, la realitat d’Ucraïna com a nació plena que s’orienta lliurement vers l’Occident, cap a la UE i l’OTAN. Els voluminosos pressupostos de defensa russos han estat minvats per la corrupció, deixant al descobert que la seva potència militar era en bona part un miratge. Els seus soldats no entenen per a què caram lluiten, i estan fent de carn de canó mal equipada, mal alimentada i pitjor dirigida. Les tropes russes ni tan sols recullen els seus cadàvers, i s’han retirat del fallit setge de Kíiv tot acampant a la brava a la zona d’exclusió de Txernòbil. La inhalació de pols radioactiva serà la sentència de mort per a molts d’aquests joves russos, criats en la ignorància del pitjor accident nuclear de la història. La dictadura és una tragèdia que en porta més.

La Unió Europea ha entès que aquesta és la nostra guerra, on ens hi juguem el nostre ordre de seguretat. La UE es reconeix en els ucraïnesos que defensen a mort la seva independència i els valors de llibertat, democràcia i autodeterminació. La barbàrica agressió del Kremlin contra un estat pacífic i sobirà té un aire anacrònic, molt del segle XX, per la seva arbitrarietat, brutalitat i il·legalitat segons el dret internacional i la Carta de les Nacions Unides. Això ja constitueix un crim de guerra, i el còmput s’agreuja dia a dia. L’obsolescència militar i estratègica del plantejament rus l’han provada de compensar amb bombardejos terrorífics i terroristes contra la població civil i instal·lacions nuclears. Cal documentar tots aquests abusos, i també els de l’exèrcit defensor, per a poder aclarir responsabilitats penals, civils, i reparacions de guerra.

Mai la Unió Soviètica ni Rússia s’han fet càrrec dels danys materials i humans infligits a altres pobles –ni al seu propi tampoc–. L’URSS tiranitzà l’Europa Central i de l’Est durant interminables dècades. Ningú no els ha demanat perdó, i a sobre ara han d’aguantar les amenaces de Putin. A Rússia encara falta fer un debat públic aprofundit sobre l’atropellament bestial de drets humans a dins i fora les seves fronteres en temps de la Unió Soviètica, i després. El contrast amb Alemanya és diàfan.

L’obliteració de Mariúpol per part de l’exèrcit rus es compara amb la de la capital txetxena, Grozni, als noranta, i la d’Alep a Síria més recentment. La història es repeteix perquè el Kremlin mata i destrueix sense que al seu país se’n pugui parlar ni castigar-los. El premi Nobel de la pau Andrei Sàkharov co-fundà el 1989 a Moscou l’associació Memorial, dedicada a la investigació històrica i a la defensa dels drets civils. Sota Putin, aquesta ONG ha patit repressió i àdhuc l’assassinat a Txetxènia de la seva activista Natàlia Estemírova el 2009. Memorial va ser il·legalitzada pel Tribunal Suprem rus el passat desembre. Malgrat les tantíssimes víctimes mortals sota el règim de Putin, els països de l’Europa occidental, i l’Estat espanyol el primer, van continuar veient-se, fent acords i negocis amb l’home fort de Moscou. La Unió Europea s’acomodà de manera molt naïf –o molt temerària– en una dependència energètica de Rússia que ha arribat al 45% del gas, el 25% del petroli i el 45% del carbó, segons dades de la Comissió Europea. Els errors es paguen, i com més grossos, més cars.

Des de la perspectiva catalana, la nostra solidaritat va cap a la nació ucraïnesa i els demòcrates russos. Hem demostrat a bastament el nostre compromís amb la defensa dels valors de llibertat, democràcia, drets humans i autodeterminació. Jo voldria que aquests valors s’apliquessin a tots els pobles, el nostre també.