Articles
Frenada controlada
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) va rebaixar ahir en quatre dècimes la previsió de creixement per a Espanya corresponent a l’any vinent. El club dels Estats més desenvolupats justifica aquesta caiguda (del 3,1 per cent al 2,7) per les incògnites que suscita el sector immobiliari, que presenta símptomes clars d’esgotament. L’augment de preus s’ha desaccelerat, la compra de solars ha disminuït i aquest descens es pot constatar igualment en el temps que costa ara vendre un habitatge nou. “L’activitat econòmica, doncs, s’alentirà a Espanya l’any 2008”, van afirmar ahir els responsables d’aquest organisme. L’anunci de l’OCD constata una evidència que ningú desconeix: l’enorme impacte en l’economia –catalana, en el nostre cas– del mercat immobiliari residencial.
En contra del que han anunciat les veus més catastrofistes durant els darrers anys, no hi haurà esclat de cap “bombolla immobiliària”. És evident, però, que el sector no podia mantenir el creixement desbocat de l’última dècada i és igualment obvi que aquesta desacceleració tindrà una repercussió en moltes altres activitats que depenen de la construcció d’habitatges. Tot plegat reajustarà l’economia catalana, però tot plegat també hauria d’implicar alguns canvis de tendències que a la llarga l’han de beneficiar. Fins ara els particulars es miraven el mercat immobiliari com un sector d’inversió amb resultats òptims. Un sector que ha concentrat inversions que ara hauran de desviar-se a altres àmbits.
Dijous aquest diari anunciava que per primera vegada en anys la indústria creava llocs de treball, superant d’aquesta manera el llast de les deslocalitzacions. Gradualment, les prioritats han de començar a canviar. I totes les administracions n’han de ser conscients. La competitivitat industrial exigeix una atenció enorme a la investigació. I aquesta atenció demana la complicitat de molts àmbits, inclòs, no cal dir-ho, l’universitari. Els darrers anys han estat relativament fàcils en aquest país. Traure profit d’una inversió exigia poca habilitat. Com a contrapartida, el risc emprenedor disminuïa radicalment. Catalunya ha de tornar als equilibris que poden garantir un progrés estable.
En contra del que han anunciat les veus més catastrofistes durant els darrers anys, no hi haurà esclat de cap “bombolla immobiliària”. És evident, però, que el sector no podia mantenir el creixement desbocat de l’última dècada i és igualment obvi que aquesta desacceleració tindrà una repercussió en moltes altres activitats que depenen de la construcció d’habitatges. Tot plegat reajustarà l’economia catalana, però tot plegat també hauria d’implicar alguns canvis de tendències que a la llarga l’han de beneficiar. Fins ara els particulars es miraven el mercat immobiliari com un sector d’inversió amb resultats òptims. Un sector que ha concentrat inversions que ara hauran de desviar-se a altres àmbits.
Dijous aquest diari anunciava que per primera vegada en anys la indústria creava llocs de treball, superant d’aquesta manera el llast de les deslocalitzacions. Gradualment, les prioritats han de començar a canviar. I totes les administracions n’han de ser conscients. La competitivitat industrial exigeix una atenció enorme a la investigació. I aquesta atenció demana la complicitat de molts àmbits, inclòs, no cal dir-ho, l’universitari. Els darrers anys han estat relativament fàcils en aquest país. Traure profit d’una inversió exigia poca habilitat. Com a contrapartida, el risc emprenedor disminuïa radicalment. Catalunya ha de tornar als equilibris que poden garantir un progrés estable.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.