Ignorància sense vergonya

Estem entrant, si és que ja no hi som de ple, en un escenari governat per la ignorància combativa i sense complexos. Una ignorància volguda i desvergonyida que s’estén a totes les capes de la societat sota la bandera de la llibertat d’expressió i que es justifica amb la necessitat de posar-ho tot en dubte, peti qui peti, fins i tot a la mateixa realitat. D’exemples, en tenim cada dia, però em fixo en un que circula per les xarxes i que retrata una col·laboradora de Telecinco que, sense ni despentinar-se, va assegurar en referència al bombardeig que va patir el municipi de Gernika el 1937 per part de l’aviació de la Legió Còndor de l’exèrcit nazi: “Ni els que van bombardejar eren tan dolents, ni els que van ser bombardejats eren tan bons.”

Cap dels contertulians que l’acompanyaven va dir ni una sola paraula per contradir-la, però el seu silenci còmplice sí que va acabar blanquejant un missatge que era pura apologia del nazisme. Posteriorment, ja en el camp de batalla de les xarxes socials, la col·laboradora no tan sols no es va disculpar, sinó que va utilitzar la coneguda estratègia de declarar-se víctima d’aquells que volen imposar el pensament únic. Ja ho diuen, la ignorància és atrevida i la millor defensa és un atac. Sobretot en un moment en què tot ha de passar pel sedàs de la veritat, fins i tot la veritat mateixa, perquè la perversió del missatge i del missatger han fet el cim. Ofegats per una informació constant que no dona treva a reflexionar, ens entestem a desconfiar de tot i de tothom, en especial d’allò que havia assolit el consens general de credibilitat. Com a ciutadans recelosos i temorosos som més manipulables i ens apropem al precipici de la tergiversació ben estructurada.

Davant d’episodis com el de Telecinco només hi cap la resposta de la disculpa, tant de la col·laboradora com de la mateixa cadena, però tots sabem que no arribarà ni l’una ni l’altra. La mentida es fa encara més forta quan se sent protegida pels interessos particulars. Més forta i més perillosa.