Gernika incomoda

El pre­si­dent ucraïnès, en la seva com­pa­rei­xença al Congrés dels Dipu­tats, va tenir l’ocurrència de com­pa­rar el que està pas­sant al seu país amb el bom­bar­deig de Ger­nika per­pe­trat per l’avi­ació nazi: “Som a l’abril del 2022, però sem­bla l’abril del 1937, quan el món es va assa­ben­tar de l’atac a Ger­nika.” Fent ús del sen­tit comú, va pen­sar que con­dem­nant una atro­ci­tat com aque­lla gene­rava un con­sens ines­quinçable a la cam­bra par­la­mentària espa­nyola. En una democràcia con­so­li­dada –com els agrada dir i repe­tir– no hi hau­ria d’haver gai­res par­ti­da­ris d’emprar els avi­ons de Hit­ler con­tra la població civil. El gran qua­dre de Picasso repre­sen­tant la matança, pen­sat ini­ci­al­ment per ser expo­sat al pavelló espa­nyol de l’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal del 1937 cele­brada a París, ha esde­vin­gut una icona de l’art i un símbol de la pau arreu del món, també a Ucraïna. Resulta, però, que més del 40% dels dipu­tats de la cam­bra, pel cap baix, se sen­ten incòmodes par­lant de Ger­nika perquè els recorda que el règim fran­quista es va edi­fi­car sobre la barbàrie, l’assas­si­nat i el crim més variat. Alguns repre­sen­tants de l’extrema dreta, com l’euro­di­pu­tat de Vox Her­mann Tertsch, ja han hagut de sor­tir a dir-hi la seva. En aquest cas, rela­ti­vit­zant la gra­ve­tat dels fets: “pura pro­pa­ganda de guerra”. També hem pogut sen­tir, al pro­grama mati­nal de més audiència de l’Estat, com una ter­tu­li­ana era con­des­cen­dent amb els assas­si­nats fei­xis­tes: “Ni el que bom­bar­de­java era dolent ni els que eren bom­bar­de­jats eren tan bons”, expli­cava tot mes­clant-ho amb Sta­lin i el PCE. No té cap importància que a les elec­ci­ons del 1936 el comu­nisme obtingués a Ger­nika un total de zero vots perquè la veri­tat no és el que interessa: només es tracta de jus­ti­fi­car aquell escar­ment con­tra el poble basc, la dic­ta­dura que se’n bene­ficià durant qua­tre dècades i els pri­vi­le­gis que encara avui n’ema­nen.