Mascareta no obligatòria però aconsellable

Les autoritats sanitàries han posat data a la fi de l’obligatorietat de dur la mascareta als espais interiors. Tant si és el 20 d’abril després del Consell de Ministres com si l’educació comença a fer-ho possible la vigília aprofitant la represa de l’activitat lectiva a Catalunya, la retirada de l’obligatorietat ens situa en una nova situació social de la qual no gaudíem des de fa dos anys arran de l’inici de la pandèmia de la covid. L’afectació del virus, els índex de reproducció i la gravetat de la malaltia s’han situat en els indicadors més baixos dels darrers dos anys, de forma que la retirada de la protecció en espais tancats sembla una mesura sensata, assumible i necessària. La sensació d’alleugeriment i de superació de la pandèmia facilitarà també la millora en l’angoixa o la pressió psicològica que tots hem patit en aquest temps. Veure’s la cara, les expressions, no solament resulta humà i natural, sinó fins i tot indispensable en aquells espais on la proximitat i tendresa esdevenen necessàries, especialment per als infants. Els més petits han nascut i crescut, potser a la seva llar d’infància, amb la mascareta posada, o només ens han vist amb la protecció posada. Petits i grans hem interioritzat el seu ús i s’entendrà fins i tot el temor a retirar-la.

Però la mascareta no marxa perquè es mantindrà en aquells espais sanitaris, sociosanitaris i el transport públic. I es farà aconsellable en espais tancats i de gran aglomeració. Els epidemiòlegs adverteixen que el menor índex de vacunació a altres continents ens pot generar noves onades, sobretot durant la tardor meteorològica europea. La pandèmia ens ha ensenyat també que la protecció amb mascareta contribuirà a controlar altres epidèmies, com ara la grip, que abans entomàvem sense cap mena de protecció, més enllà de la vacunació. No serà estrany, i fins i tot recomanable, que les persones més vulnerables segueixin emprant aquesta protecció en espais tancats o al transport púbic o en espais molt concorreguts, com s’havien ja acostumat a fer les societats orientals que havien patit altres coronavirus anteriors al SARS-CoV-2.