L'onada i el manifest

Perdonin que ho digui així, tan cruament, però que un dels assumptes estrella dels últims dies hagi estat el kubotan famós, em sembla un símptoma propi d’una societat que no acaba d’estar sana. L’episodi del bastonet punxant s’inscriu en l’onada contra els Mossos que ha propiciat, en part i com argumentava dimecres, el xoc cultural, idiosincràtic, entre Iniciativa i el cos policíac.

Aquesta onada s’alimenta també de la irresponsabilitat de certs mitjans de comunicació i d’alguns sectors de mentalitat ancorada en el Maig del 68 o irremeiablement radicals i antisistema. Recordem que els Mossos, amb tots els seus errors i mancances, que en tenen, defensen les llibertats i els drets de tots nosaltres. A més, els que es dediquen a assetjar els Mossos han de saber que la seva manca de sensatesa és aplaudida a cor què vols per aquells que pensen que els catalans no n’hauríem de tenir, de policia.

En el recent festival de despropòsits destaca amb llum pròpia el manifest presentat dimecres per la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Eva Fernández, i que entre altres firmen l’economista Arcadi Oliveres, el filòsof Terricabras, el politòleg Subirats, l’urbanista Borja i l’advocat Gil Matamala. Un text en què es critica els Mossos i s’exigeixen responsabilitats per l’ús del kubotan, s’indica que els okupes són dissidents polítics i se censura sense venir a tomb l’ordenança de civisme. No deuen trobar-ho rellevant, perquè no s’esmenta, que la manifestació era il·legal i que un okupa amb la cara tapada va destrossar el nas a un agent d’un cop de puny brutal.