Albergínies, el remei

“Els pebrots, la figa, el nap, la carxofa, la patata...” Les equivalències entre els productes de l’hort i el sexe són nombroses en la nostra llengua. Terra de pagesos, la nostra, què hi farem. I perdoneu-me.

Una anècdota real. Anys enrere, un metge de Barcelona fou jutjat per una recepta estranya a una pacient amb vaginitis. La inspecció interna era molt difícil i calia l’aplicació d’una mena de consolador. I deien que el doctor, emprenyat per les dificultats, la va engegar amb la recomanació que s’hi fiqués una albergínia i que hi tornés al cap de cinc setmanes. La pacient, molt ofesa, el va denunciar. Al cap de dos o tres anys, com sol passar aquí amb els afers de la justícia, van condemnar el metge amb una multa prou assumible. El que no deia la notícia era si la pacient s’havia aplicat la recepta o no. Qui ho sap, val més no preguntar sobre certes coses, potser sí que ens mullaríem... Al nostre Empordà, de l’albergínia n’havia sentit a dir esbergínia. Localismes, fet i fet. Vora el Mediterrani, la seva producció va de maig a desembre. L’albergínia és realment una prima donna de la cuina, ben present als nostres fogons. Començant per l’escalivada i l’espencat, el seu equivalent valencià, i seguint per les albergínies al forn o a la brasa, o fregides... Element essencial de la samfaina catalana, la ratatolha occitana, el ragú i la caporata italians, el tombet mallorquí i la mussaca grega. Juan José Herranz, de la Rioja, les lloava així: “Con un amargo que ni se inicia, / con un picante que irrita poco, / las berenjenas son mi delicia, / las berenjenas me vuelven loco”... No és estrany que aquest producte de les nostres hortes, d’origen àrab sembla, pugui curar una vaginitis. També Josep Pla en parlava, d’aquesta hortalissa: “Em permeto recomanar de no fer mai porc amb albergínies, és un plat massa gras i ens embafa. La millor carn amb les albergínies és l’ànec, tant si és mut com si xerra massa”... Deien que, en quantitats moderades, l’albergínia era recomanable per a les dones embarassades i estimulava les funcions del fetge i de la vesícula biliar. Bona peça per a tothom, al cap i a la fi, no us sembla...?