Opinió

opinió

És quan estimem que salvem els mots

Permetrem que una màquina tingui més drets lingüístics que una persona?

Fa uns dies em vaig assa­ben­tar que un grup d’empre­ne­dors i empre­ne­do­res de Twit­ter han creat #Tin­der­Cat, un espai vir­tual on lli­gar i tro­bar pare­lla en català a inter­net. En només dos mesos, el Tin­der­cat ha acu­mu­lat més de dos mili­ons d’impac­tes men­su­als a Twit­ter. El pròxim 22 d’abril farà la seva pri­mera tro­bada pre­sen­cial a Sant Cugat del Vallès.

Tot ple­gat, m’ha fet refle­xi­o­nar sobre la importància que té per a una llen­gua mino­rit­zada com la cata­lana que aquesta sigui útil i sobre­tot que sigui una llen­gua amb un mer­cat de con­su­mi­dors i con­su­mi­do­res que es faci valer. Quan una llen­gua només es parla en la inti­mi­tat fami­liar, quan només és la llen­gua de les nos­tres mes­tres, però no dels patis, aquesta llen­gua no té futur. Els joves cata­lans ja no miren la tele­visió com ho feien els seus pares, han can­viat de pla­ta­forma i ara es pas­sen entre 5 i 7 hores diàries davant de les pan­ta­lles de mòbils i tau­le­tes. Uns dis­po­si­tius amb els quals interac­tuen majo­ritària­ment en cas­tellà o en anglès.

La feina que ha fet TV3, espe­ci­al­ment, aquests dar­rers 40 anys per ser llen­gua de con­sum audi­o­vi­sual entre els joves ha per­dut efec­ti­vi­tat. La revo­lució digi­tal ha can­viat la manera de con­su­mir con­tin­guts. Cal tor­nar a inno­var. Avui, els joves no són a la tele. Són a altres llocs i hem de garan­tir la presència del català, també aquí. Per això cal feli­ci­tar el Barça de Joan Laporta per fer que Spo­tify parli la nos­tra llen­gua.

També l’encer­tada ini­ci­a­tiva de Tin­der en català. Només si el català és per­ce­but com una llen­gua útil i atrac­tiva en els nous for­mats de l’era digi­tal podrà sub­sis­tir. Avui gai­rebé tot ho podem fer digi­tal­ment: com­prar, pagar, escol­tar música, tro­bar pare­lla, tre­ba­llar, for­mar-nos, jugar... Si quan fem tot això el català és absent, el català no té futur. I garan­tir-ho és una feina com­par­tida.

Des de les admi­nis­tra­ci­ons, per des­comp­tat, però també de manera indi­vi­dual. Com a con­su­mi­dors. Tenim més força de la que ens pen­sem. Per començar, hi ha acci­ons ben sen­zi­lles que podem fer. Per exem­ple, con­fi­gu­rar-se el mòbil, la tau­leta i fins i tot el Goo­gle o qual­se­vol apli­cació, en català. És molt impor­tant. D’aquesta manera els algo­rit­mes de cerca d’inter­net ens iden­ti­fi­ca­ran com a con­su­mi­dors en català i, per tant, exis­ti­rem com a col·lec­tiu amb presència de mer­cat. També és cru­cial que quan fem cer­ques a Goo­gle, a Face­book, a Net­flix o a Ama­zon (per citar algu­nes pla­ta­for­mes) ho fem en català. És la manera que els motors d’intel·ligència arti­fi­cial de cerca iden­ti­fi­quin que dar­rere d’aquesta llen­gua hi ha mili­ons de par­lants.

Des de la Vice­pre­sidència i la con­se­lle­ria de Polítiques Digi­tals sem­pre hem tin­gut clar que el món que ve és digi­tal, i que ha de poder ser en català. Ara fa un any vam enge­gar un pro­jecte per fer que les màqui­nes i la tec­no­lo­gia enten­guin i par­lin en català. Amb el suport del super­com­pu­ta­dor Mare­nos­trum del Bar­ce­lona Super­Com­pu­ting Cen­ter (BSC) estem entre­nant una intel·ligència arti­fi­cial a apren­dre la llen­gua de Ramon Llull. Li hem posat el nom d’Aina, en honor a Aina Moll, qui fou la pri­mera direc­tora gene­ral de Nor­ma­lit­zació Lingüística de la Gene­ra­li­tat res­tau­rada. Un pro­jecte que pretén fer del català una llen­gua útil en aquest segle, que serà digi­tal. Després d’un any d’entre­na­ment, l’Aina ja ha après la sin­taxi; o sigui, l’estruc­tura de la llen­gua, i ara neces­si­tem que apren­gui el lèxic, la semàntica i la fonètica. Per fer-ho pos­si­ble neces­si­tem volun­ta­ris que dedi­quin tres minuts al dia del seu temps a fer de pare­lla lingüística de l’Aina con­nec­tant-se al web del pro­jec­te­aina.cat.

Neces­si­tem veus de gent gran, de gent jove, de Man­resa, de Lleida, d’Alca­nar, de Vilajuïga, de Mana­cor, del Pallars, d’Alcoi o de Per­pinyà. Aquests dar­rers quinze dies hem por­tat l’Aina de gira pel País Valencià, les Bale­ars i la Cata­lu­nya del Nord, i ara ho farem per totes les vegue­ries cata­la­nes. Per reco­llir totes les veus, tots els accents i tot el voca­bu­lari propi.

Fa massa anys que can­viem d’idi­oma en pro d’una supo­sada bona edu­cació. Can­vi­a­rem ara d’idi­oma amb una màquina? Per­me­trem que una màquina tin­gui més drets lingüístics que una per­sona? Som com som perquè vivim, sen­tim, pen­sem, tre­ba­llem, ens expres­sem i esti­mem en català. I ara ho hem de poder fer també en digi­tal. Perquè és esti­mant en català que sal­va­rem els mots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia