És la seva naturalesa

L’escorpí que volia tra­ves­sar el riu i va dema­nar a la gra­nota que el portés a l’esquena. “Ni pen­sar-ho!”, li va res­pon­dre l’amfibi. “Em picaràs i em mataràs”, li va insis­tir amb tota la raó del món. “No, home (o gra­nota), no veus que si et pico, m’enfon­saré i em moriré?”, li va reba­tre l’aràcnid. I amb un argu­ment tan con­tun­dent i ina­pel·lable, la gra­nota de la faula va aca­bar accep­tant por­tar a coll un com­pany tan poc reco­ma­na­ble. El que va pas­sar després, en aquest cas, no us sor­prendrà. Efec­ti­va­ment, com és sabut, l’escorpí va picar la gra­nota. “Però, què has fet?!”, es va quei­xar la víctima amar­ga­ment. I aquí arriba el gran moment. “No puc evi­tar-ho, és la meva natu­ra­lesa”, va res­pon­dre l’escorpí. És la meva natu­ra­lesa.

Doncs bé, de l’epi­sodi de l’espi­o­natge a tot inde­pen­den­tista que es mogués, se’n pot extreure la mateixa lliçó. Mal­grat l’evidència, el PSC, per boca d’Alícia Romero, va sor­tir a negar la rea­li­tat: “Espa­nya és un estat de dret on les comu­ni­ca­ci­ons només s’inter­ve­nen si és per ordre d’un jutge. És un estat de dret on es res­pec­ten els drets fona­men­tals.” Els soci­a­lis­tes, per cert, atri­bu­ei­xen als inde­pen­den­tis­tes un rea­lisme màgic que ells també prac­ti­quen. Uns inde­pen­den­tis­tes que, òbvi­a­ment, van aparèixer junts, però mai bar­re­jats, com el Mar­tini del James Bond. “No hi ha diàleg, hi ha vio­lació dels drets fona­men­tals”, va dir Puig­de­mont. “No rega­la­rem la nego­ci­ació”, va res­pon­dre Jun­que­ras. I, final­ment, tenim la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols, que davant d’un escàndol d’aquesta mag­ni­tud, hi pas­sen de pun­te­tes. Tant és si el PSC, de tant negar els pro­ble­mes de l’estat de dret, l’aca­ben podrint del tot. Tant és si els mit­jans de comu­ni­cació, de tant com­plaure el poder, aca­ben matant la democràcia. Tant és si els inde­pen­den­tis­tes, de tant bara­llar-se pel poder, aca­ben per­dent-lo. Sí, ho heu ende­vi­nat, és la seva natu­ra­lesa.