Abaixar impostos als rics

Segons Núñez Feijóo, per superar la inflació i la crisi derivada de la covid i la guerra d’Ucraïna cal abaixar impostos indiscriminadament, típic, tòpic i contundent missatge que apel·la a la butxaca dels ciutadans –consumidors i benvolguts votants– amb intencions se suposa que favorables als seus interessos. Vegem-ho sota el criteri de l’economista Juan Torres López, que d’entrada qualifica la proposta de barbaritat econòmica perquè –diu– fa una lectura simplista d’una situació complexa i multipolar en què intervenen les polítiques monetàries expansives dels bancs centrals, la pressió de la demanda després del confinament, l’encariment de l’energia, la manca de subministraments causada per la invasió russa i l’especulació generada per moltes empreses que han apujat injustificadament els marges. Els ideòlegs populars aprofiten l’ocasió per desballestar l’Estat –la comunitat de Madrid n’és l’exemple–, a la qual cosa Torres López respon que el que cal és evitar que els grups socials més vulnerables perdin poder adquisitiu i les empreses, eficiència, i que per a això fan falta més ingressos públics –no menys– i una reforma fiscal que permeti oferir ajudes a persones i petites i mitjanes empreses que ho necessitin, i augmentar l’aportació de les grans empreses i classes benestants, les quals es poden finançar privadament béns tan importants com la sanitat i l’educació i no pensen que hagin de contribuir al bé comú, aquesta és la realitat. També és cert que l’impost més car –i eliminable– és el de la corrupció, o potser no ho sap el senyor Feijóo?