James Bond

Que no causi sor­presa que l’Estat espa­nyol espiï polítics cata­lans, peri­o­dis­tes, advo­cats i el seu entorn fami­liar pel fet de ser inde­pen­den­tis­tes, és pro­ducte d’haver nor­ma­lit­zat la repressió. L’Estat té tra­dició d’uti­lit­zar tots els mit­jans a l’abast, tant de manera legal com il·legal, per com­ba­tre el que con­si­dera els ene­mics de la uni­tat d’Espa­nya. Només el dia que es demos­tri, com pro­ba­ble­ment aca­barà pas­sant, que també hi ha espi­ats al marge de l’inde­pen­den­tisme català, és a dir, que a Espa­nya s’espien entre ells, es podrà pro­duir alguna dimissió, com seria lògic i pre­vi­si­ble en una democràcia que es vul­gui dir així. Cer­ta­ment, hi ha algú que anava fent de James Bond per Europa, però era algú pro­ce­dent de les entra­nyes de l’Estat.