Els comptes i els contes del rei

El govern espanyol ha aprovat un decret segons el qual el Tribunal de Comptes fiscalitzarà els números de la casa reial, cosa que vol dir que fins ara no hi havia ni tan sols el més mínim control. No ens pensem que seran gaire estrictes si tenim en compte que la designació dels membres d’aquest organisme és estrictament política: la meitat els tria el Senat i l’altra, el Congrés. També hem pogut saber que el monarca no estarà obligat a fer una declaració de béns, cosa que sí que han de fer els representants polítics quan accedeixen al càrrec, sinó que ho farà voluntàriament quan ho cregui convenient. És clar que totes les mesures queden en paper mullat si es continua fent una interpretació errònia de la Constitució segons la qual el rei no ha de respondre mai de cap possible delicte: no li passaria absolutament res si fes un mal ús de la seva assignació o cobrés comissions il·legals, per posar un parell d’exemples. La Moncloa sap que té emprenyats la meitat dels seus suports parlamentaris i, fins i tot, part del propi govern, arran de l’espionatge il·legal contra l’independentisme. Aquesta iniciativa cal llegir-la també dins d’aquest context, en un afany d’intentar apaivagar els ànims amb unes mínimes concessions. La monarquia, però, actua empesa per la mateixa premissa que els autors de l’espionatge que ara esmentàvem: els votants i els representants independentistes no són ciutadans amb drets, sinó que són directament enemics. Des d’aquest punt de vista es podia excloure els partits independentistes de la roda de contactes –també en va deixar fora Podem– de dilluns passat per informar del patrimoni actual de Felip VI. El pretext per fer-ho és que no són “constitucionalistes”, per bé que no es van estalviar la trucada preceptiva a Vox, que vol suprimir les autonomies i fa polítiques contràries a diversos articles de la Carta Magna.