Famílies monoparentals, les grans oblidades

L’acti­vi­tat política, sigui al nivell que sigui, només té un secret: cal estar sem­pre i en tot moment ama­tents a les neces­si­tats dels ciu­ta­dans; cal parar l’ore­lla i posar-se al lloc de totes les per­so­nes. Així, fa mesos que ens arri­ben les pre­o­cu­pa­ci­ons d’un nom­bre molt ele­vat d’Ajun­ta­ments cata­lans sobre com res­pon­dre a unes neces­si­tats soci­als, econòmiques i de tot tipus que són crei­xents i que topen sovint amb un marc legal que no sem­pre per­met donar-hi res­posta de manera satis­factòria.

Una de les neces­si­tats i pre­o­cu­pa­ci­ons més evi­dents és la com­pli­cada apli­cació de boni­fi­ca­ci­ons a les famílies mono­pa­ren­tals en l’impost sobre béns immo­bles. Ras i curt, l’arti­cle 74.4 de la Llei Regu­la­dora d’Hisen­des Locals, regula la pos­si­bi­li­tat de boni­fi­car fins el 90% de la quota ínte­gra d’aquest impost si així ho deci­deix cada Ajun­ta­ment per els titu­lars de famílies nom­bro­ses.

Oi que hi ha quel­com que us gri­nyola? Exacte!... “es van obli­dar” d’intro­duir un tipus de famílies que neces­sita, també, el recol­za­ment dels Ajun­ta­ments: les famílies mono­pa­ren­tals. Aquest “oblit” posa en un greu pro­blema als ajun­ta­ments que, tot i la bona pre­dis­po­sició de poder boni­fi­car a les famílies mono­pa­ren­tals, no poden fer-ho atès que això els supo­sa­ria come­tre una il·lega­li­tat.

Segons dades de l’any 2020 de l’Ins­ti­tut Naci­o­nal d’Estadística (INE), exis­tei­xen gai­rebé dos mili­ons d’habi­tat­ges amb famílies mono­pa­ren­tals. D’aques­tes, més del 80% son habi­tat­ges on el pro­ge­ni­tor és dona (81,40%) essent el seu estat civil sepa­ra­des o divor­ci­a­des (40,20%) o vídues (37,60%). Tan­ma­teix, el 80,20 % del total d’habi­tat­ges mono­pa­ren­tals, el nucli fami­liar el com­po­sen mares amb fills, sense altres per­so­nes, essent un per­cen­tatge molt uni­forme a totes les comu­ni­tats autònomes. Així, aquesta situ­ació esdevé de manera evi­dent no només una fla­grant dis­cri­mi­nació a les famílies mono­pa­ren­tals, sinó que també ho és (una més) de les que patei­xen les dones.

Des del Senat, Esquerra Repu­bli­cana ha posat aquest tema sobre la taula amb dues ini­ci­a­ti­ves regis­tra­des recent­ment: una moció per deba­tre a la comissió d’Enti­tats Locals i una pro­posta de Llei per el seu debat en Ple on dema­nem que s’incor­pori a l’arti­cle 74.4 citat ante­ri­or­ment les famílies mono­pa­ren­tals. Hom pot creure que es tracta d’una petita modi­fi­cació -de fet només incor­po­rem tres parau­les a la llei: “o famílies mono­pa­ren­tals”- però supo­sarà un pas de gegant cap a la igual­tat de tracte i la no dis­cri­mi­nació entre famílies nom­bro­ses i mono­pa­ren­tals, en tant que models de la diver­si­tat fami­liar a la nos­tra soci­e­tat. És un tema de justícia social, per això, segui­rem tre­ba­llant per estar al cos­tat de la gent.