Reconduir el conflicte en l’educació

Els sindicats docents van presentar ahir la convocatòria de quatre noves jornades de vaga en l’educació pel conflicte de l’avançament del curs 2022/23. Si les quatre aturades de protesta del darrer trimestre s’acaben materialitzant, se sumaran als cinc dies del segon trimestre: massa jornades sense classe per a la comunitat educativa, més enllà del seguiment que van tenir i puguin ara generar. L’enfrontament entre el Departament d’Educació que lidera Josep Gonzàlez-Cambray i els sindicats de mestres ha arribat massa lluny i el pitjor és que no se n’albira cap sortida ni punt d’encontre per començar a encaminar-ne la resolució. Educació tira pel dret i va complint els terminis administratius d’inscripció, nomenaments i decisions per preparar el curs que començaria una setmana abans, mentre que els sindicats, liderats per la Ustec, segueixen sense presentar-se a la taula sectorial de negociació. Els educadors van mostrar en les jornades de vaga anteriors el seu lògic enuig en assabentar-se dels canvis en la programació fora dels òrgans consultius, però no haurien de convertir aquesta errada de la conselleria en immobilisme enfront d’una mesura que racionalitza el calendari.

Tampoc Gonzàlez-Cambray afavoreix el diàleg acusant els docents d’actituds violentes quan és objecte de protestes. Tot i que té raó la conselleria que sense seure a debatre les propostes difícilment es resoldrà l’atzucac. D’altra banda, el govern disposa de tota la legitimitat per decidir sobre la programació educativa, més i tot en un avançament escolar que consta d’un ampli suport social i familiar, vist que el sistema català és dels que tenen les vacances d’estiu més llargues d’Europa. No hi ajuda gaire la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar pel dret i acceptar no començar el curs abans al centenar d’escoles bressol que gestiona, perquè un conflicte com aquest requeriria una entesa de país. Tot i que sí que cal valorar la cessió o el moviment barceloní per tal de desbloquejar la situació, almenys a la capital, encara que impliqui ajornar un any l’avançament.