L’element del paisatge

Potser ja no som els mateixos o algun element del paisatge ha canviat. Podem pensar que són les flors que aquests dies surten de sota les pedres d’una Girona cofoia de la seva bellesa, aquest “element del paisatge que ha canviat”, com diu la cançó de Mishima. Els arbres de cartró que els escolars fan bonics amb papers pintats i gomets i que es mereixen la catifa del carrer Nou assenyalen el camí cap a la persiana abaixada de Cal Rei. Al davant, una cafeteria impersonal serveix croissants; fa anys hi despatxaven bates de seda. A la plaça del Vi, uns cortinatges blancs amaguen uns vidres que havien acollit maniquins. El canvi és l’única constant, però no és fins que topes amb la porta gruixuda i tancada per sempre que no ets conscient que ja no som els mateixos per moltes flors que hi posem.