Periodisme ciutadà

La recent boda de la filla del dictador de Myanmar, el general Than Shwe, va encendre els ànims dels que en van poder veure les fotografies, en les quals es podia apreciar una celebració plena de luxe. Molta de la gent que viu a Myanmar, governada per la junta militar, no tenen res per menjar, encara que al país hi ha una de les reserves de pedres precioses més gran del món i jaciments de petroli que es rifen empreses russes i xineses.

Ara fa 19 anys la gent de Myanmar, aleshores Birmània, ja es va mobilitzar i el resultat va ser de 3.000 civils morts, entre ells molts estudiants i monjos. Les penúries econòmiques havien situat el país a la vora del col·lapse. Després de la tragèdia, els birmans van aconseguir que se celebressin eleccions generals. Era l’any 1990, però la junta militar no va acceptar la victòria de Suu Kyi, premi Nobel de la pau el 1991, i el país va caure, una altra vegada, en la dictadura més brutal.

La gent de Myanmar ha tornat a sortir al carrer a causa de la fortíssima pujada dels preus del combustible i l’oli per cuinar, pocs dies després de la luxosa celebració del casament de la filla del dictador. Les pacífiques manifestacions de milers de monjos han donat la volta al món, gràcies a les noves tecnologies. Fa 19 anys pràcticament ningú no va difondre informació sobre les protestes. Avui, les cadenes de informació occidental emeten una vegada i una altra les imatges que els birmans han gravat amb càmeres digitals o telèfons mòbils. La majoria dels autors d’aquests testimonis no han volgut aparèixer amb el seu nom per por de les represàlies. La revolta dels monjos, ara, s’ha produït en l’era d’Internet.

Molt pocs corresponsals estrangers aconsegueixen d’entrar al país i els mitjans occidentals depenen de la cobertura dels periodistes locals i els testimonis oculars. Les manifestacions de Myanmar han estat cobertes majoritàriament per periodistes ciutadans, que s’han llançat al carrer a fotografiar i explicar el que passava, exposats a un gran perill i aplicant trucs per burlar les mesures de vigilància del règim militar a Internet, que també va acabar bloquejant freqüències de telefonia mòbil. Però els militars van subestimar el poder d’Internet. Les imatges van seguir arribant a les televisions i a les webs. Els birmans també es van acabar d’informar a través d’una ràdio que emet des de Noruega.

La ràdio 'Veu Democràtica de Birmània' emet des d’Oslo, a milers de quilòmetres de distància. Aquesta estació de ràdio i televisió pirata va ser creada el 1991, poc després d’atorgar a Suu Kyi, la líder del moviment opositor democràtic birmà, el premi Nobel de la pau. Els birmans saben, gràcies a aquesta emissora, que hi ha 6.000 persones de l’oposició que han estat arrestades al seu país des del 26 de setembre, inclosos més de mil monjos budistes que encapçalaven les manifestacions contra la junta militar. Alguns d’ells van actuar com a periodistes ciutadans a l’hora de donar informació. L’única font d’informació dintre de Myanmar és la premsa estatal, rígidament controlada per la junta militar.

Un directiu de la ràdio va manifestar: “Tots els nostres periodistes treballen de forma clandestina, mai no diuen que són de la DVB. Si ho diguessin serien detinguts immediatament”. Un periodista britànic present a Bangkok quan es va produir la revolta el 1988 ha comentat, fent referència a les manifestacions que s’estan produint a hores d’ara: “La diferència és com de la nit al dia. Ara tots els habitants són periodistes equipats amb tot tipus de dispositius per capturar informació, des de telèfons fins a càmeres de vídeo que no s’usaven el 1988”. Gairebé dues dècades després, mentre els militars efectuaven trets d’advertència a les multituds a Rangun, periodistes ciutadans furiosos enviaven imatges i notícies a potents cadenes de televisió nord-americanes o angleses.

A mitjans d’aquesta setmana s’havia denunciat la desaparició de tres periodistes que podien estar detinguts per la seva presumpta implicació en les protestes. El reporter japonès Kenji Nagai va resultar mort a causa dels trets dels soldats. El govern del Japó va anunciar que faria una nova autòpsia al cos del reporter gràfic per confirmar si efectivament va ser tirotejat a frec de roba. En aquest cas, l’Agència de la Policia Nacional del Japó podria investigar l’incident com un cas d’assassinat.

La revolta de Myanmar ha deixat clar que els temps han canviat, que el periodisme ciutadà pot contribuir a portar la democràcia a un país i a fer que es pugui explicar al món la veritat del que passa. Les noves tecnologies han permès que les manifestacions de Myanmar es poguessin veure a tot el món. Les 3.000 morts que es van produir fa 19 anys van quedar en l’estricta intimitat d’un règim dictatorial i cruel. Avui, arreu del món s’han vist milers de monjos protestant per la injustícia i una junta militar incapaç de frenar la informació global.