Personatges de l’Empordà

Pere Coro­mi­nes ho con­tava així: “Eren els pla­gues de Llers: en Met Pela­trum­fes i en Met Jajà, com­panys de tota la vida, que es van dis­cu­tir i van sor­tir de casa deci­dits a matar-se. Van estar tot el matí a la rat­lla de França, ara et mato i ara no et mato, fins que van ado­nar-se que es feia tard per anar a dinar. Recon­ci­li­ats de cop, van córrer ama­tents en cerca de la man­duca.”

També a Llers es con­tava d’un caçador que, en veure un núvol fosc, li va des­car­re­gar un tret i veié caure una cosa a terra. En collir-ho, veié que era una ore­lla humana. De nou a casa, s’adonà que a la seva sogra li fal­tava una ore­lla.

Temps enllà es par­lava d’un pes­ca­dor de Cadaqués, de mal­nom Mit­ja­lluna, que cada matí tro­bava el lla­gut en un lloc dife­rent de la platja. Una nit va espiar ama­gat en un racó i veié com tres dones, ves­ti­des de negre, sal­pa­ven amb la seva barca dient: – “Vara per una, vara per dues, vara per tres...” Així, es deia, ana­ven i venien d’Amèrica en una hora.

Una altra, la Lídia de Cadaqués, Lídia Savanna en el dir de la gent del poble. Sem­pre va viure obses­si­o­nada que ella era la Ben Plan­tada d’Eugeni d’Ors, del qual estava boja­ment ena­mo­rada. Era una bruixa, real­ment, la Lídia, com es va dir?

Un altre per­so­natge fou el Gambo de l’Escala. Deia, de quan era jove: – “Ales­ho­res, per dinar menjàvem car­gols i per sopar ens fotíem les clo­ves...” O: – “Si pogués cobrar tot el que dec, seria mili­o­nari...”

Un dia a la farmàcia demanà una aspi­rina. L’apo­te­cari li digué: – “Que te l’embo­lico?” – “No, si et sem­bla me l’enduré rodant...” El dia del seu enter­ra­ment va bufar una tra­mun­tana que aixe­cava la cua als gos­sos.

El poeta Josep Maria de Sagarra esti­uejà uns anys al Port de la Selva. Un dia, sor­tint a pas­se­jar, dalt d’un penya-segat va tro­bar-se amb tres dames tot refis­to­la­des: – “Oh, senyor Sagarra! Ens faci un vers, apa, ens faci un vers!”.

El poeta rumià un moment i va res­pon­dre, simu­lant ori­nar sobre el mar:

– “Pixo a l’abim, / davant la mar blava. / Allà, el cap de Creus. / Aquí, el cap de la fava”... Mai més aque­lles dames li van dir res.

Velles històries d’altre temps, quan de la palla en feien fems...