Opinió

A la tres

Les curiositats d’Omella

“La figura de la dona tractada simplement com un transmissor de vida, i no com una vida en sí mateixa

Vaig lle­gir una piu­lada, que l’autora ja em per­do­narà perquè no recordo el seu nom, que ho resu­mia a la per­fecció: una dona als setze anys no és prou madura per deci­dir per si sola si pot avor­tar però, en canvi, sí que ho és per ser mare. La gran inco­herència que els sec­tors més con­ser­va­dors defen­sen a ultrança. Ara que el govern espa­nyol té sobre la taula la nova llei de l’avor­ta­ment, tor­nen a emer­gir les fac­ci­ons que s’auto­a­no­me­nen “pro vida” –com si la resta fos­sin els defen­sors de la mort i la des­trucció!–, amb l’església ins­ti­tu­ci­o­nal lide­rant-les i inten­tant influ­en­ciar en les deci­si­ons polítiques.

Diu el pre­si­dent de la Con­ferència Epis­co­pal, Joan Josep Ome­lla, que és “curiós” que la nova llei es tra­miti en un moment de crisi política. “Pot­ser és per des­viar l’atenció d’altres temes que són impor­tants”, es va atre­vir a dir. Com? Que el debat sobre l’avor­ta­ment no és prou impor­tant? Que la lli­ber­tat de decisió de la dona sobre el seu cos i la seva vida no és impor­tant? Curiós?

Hi ha altres coses que són més curi­o­ses. Per exem­ple, és curiós que el líder de l’església espa­nyola trobi una “bar­ba­ri­tat” que es per­meti avor­tar a les menors de setze anys sense el permís dels seus pro­ge­ni­tors i, en canvi, menys­tin­gui les cir­cumstàncies que han por­tat a aquesta situ­ació, la càrrega psi­cològica que com­porta i el sen­ti­ment de cul­pa­bi­li­tat que genera el fet de pren­dre la decisió. En canvi, res d’això és un impe­di­ment per ser mare en plena ado­lescència. La figura de la dona trac­tada sim­ple­ment com un trans­mis­sor de vida, i no com una vida en sí mateixa. És curiós, també, que Ome­lla cri­ti­qui que s’uti­lit­zin valors morals per fer política, quan l’església ho ha fet tota la vida. És curiós que digui que la legis­lació ha d’anar cap al camí del res­pecte a la soci­e­tat quan el més defe­rent amb les per­so­nes és reconèixer i defen­sar el dret a deci­dir sobre la seva vida i el seu futur. És curiós que demani ajut per les mares que no volen avor­tar i, en canvi, el negui per les que sí que ho volen fer. És curiós. Molt curiós!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.