Aragonès i Sánchez

Els dal­ta­bai­xos en la política cata­lana i espa­nyola no fan tre­mo­lar elec­to­ral­ment ni Pere Ara­gonès ni Pedro Sánchez. Ambdós man­te­nen l’objec­tiu d’esgo­tar les legis­la­tu­res passi el que passi. El calen­dari elec­to­ral va directe a les muni­ci­pals del 2023, amb Anda­lu­sia aquest juny com a termòmetre per saber on són el PSOE i el PP. Sánchez passa més mal moment que Ara­gonès, que pot anar tram­pe­jant la situ­ació espe­rant que s’acla­reixi la situ­ació de l’inde­pen­den­tisme després del congrés del 4 de juny de JxC i del con­text econòmic. Sánchez no ha pogut apai­va­gar l’escàndol de l’espi­o­natge amb la des­ti­tució de Paz Este­ban del CNI. Fins i tot els seus socis de Podem ho con­si­de­ren un gest de mínims i insu­fi­ci­ent, haver fet rodar el cap d’una fun­cionària sense dir-ne el motiu real. ERC, JxC i la CUP a Madrid espe­ren més ges­tos, tot i que són cons­ci­ents que en cas de caure Pedro Sánchez, mal­grat que reneix i surt indemne, hi ha enques­tes que asse­nya­len que el PP i Vox poden arri­bar a gover­nar Espa­nya. El mal moment de Sánchez també és l’arri­bada de Núñez Feijóo. Feijóo té un lide­ratge fort i més cen­trat sem­pre que sàpiga fer obli­dar el pas­sat del Par­tit Popu­lar i faci ges­tos en con­tra de coa­li­ci­ons amb Vox com ha pas­sat a Cas­tellà i Lleó. Més difícil ho tindrà a Anda­lu­sia. Un cop més els mals moments de Sánchez pas­sen per l’eco­no­mia. Pin­ten bas­tos en la inflació i no ha pogut regar amb fons euro­peus totes les empre­ses neces­si­ta­des per la pandèmia. Sánchez està molt pen­dent de deci­si­ons del Banc Cen­tral Euro­peu. Li crema en el man­dat la relació amb Cata­lu­nya. ERC està des­con­tenta i l’opo­sició creu que ha fet massa con­ces­si­ons que van començar amb els indults. Mals moments, però segueix.