Saura desaprofita una oportunitat per legitimar-se

La que havia de ser ahir una com­pa­rei­xença acla­ri­dora del con­se­ller Joan Saura sobre l'actu­ació dels Mos­sos anti­a­va­lots en les mani­fes­ta­ci­ons dels estu­di­ants con­tra­ris al pla de Bolo­nya es va con­ver­tir un cop més en una pica­ba­ra­lla dialèctica entre els diver­sos grups polítics, pobra de con­tin­gut i més pròpia d'un tea­tre que d'un Par­la­ment. Ni Saura va apor­tar ele­ments nous que expli­ques­sin què havia fallat, ni els seus socis de govern ni els grups de l'opo­sició van tenir un paper res­pon­sa­ble per evi­tar el que tots van cri­ti­car i van aca­bar fent, que és ins­tru­men­ta­lit­zar el cos dels Mos­sos d'Esqua­dra com a arma d'atac par­ti­dista. El paper d'ERC va ser espe­ci­al­ment galdós, ja que va qüesti­o­nar pri­mer la gestió de la crisi per part de Saura i després hi va pas­sar de pun­te­tes. El con­se­ller d'Inte­rior va fer una expo­sició d'entrada ben estruc­tu­rada en tres apar­tats –els fets, les con­si­de­ra­ci­ons i les con­seqüències–, però va evi­tar entrar en els detalls que l'han por­tat a des­ti­tuir el direc­tor gene­ral de la Poli­cia, Rafael Olmos, i que era el que tot­hom espe­rava. Més enllà d'agrair-li la tasca al cap­da­vant dels Mos­sos, Saura en cap moment no va jus­ti­fi­car per què Olmos ha pagat els plats tren­cats, i ni tan sols va acla­rir la cadena de coman­da­ment que dóna les ordres a la bri­gada mòbil. El con­se­ller va com­parèixer en acti­tud de defensa, i es va anar mos­trant més a la defen­siva a mesura que sen­tia les inter­ven­ci­ons de l'opo­sició, i d'aquesta manera va des­a­pro­fi­tar l'ocasió per legi­ti­mar la seva acció al cap­da­vant d'Inte­rior, tot i els intents explícits que va fer repas­sant els seus mèrits. I la crítica de CiU també es des­le­gi­tima tota sola quan par­teix de la pre­missa que és incom­pa­ti­ble que un con­se­ller d'ICV diri­geixi la poli­cia per una qüestió de distància ideològica.