EDITORIAL: L'Estatut, un any després, qüestió de fe

Ahir es va complir un any exacte des de l’entrada en vigor del nou Estatut de Catalunya. Els partits polítics, doncs, es van afanyar a fer-ne un balanç que resulta obligat. Dotze mesos més tard, sembla que només el PSC considera que el desplegament del nou text és “eficaç”. Un optimisme que comparteix, més matisat, Iniciativa. En canvi, Esquerra Republicana, que va votar contra el text al referèndum que el va aprovar, considera que les reunions bilaterals que fins ara han tingut lloc han estat “poc productives”, un escepticisme que Convergència i Unió encara extrema més quan afirma que el compromís del govern espanyol ha estat fins ara “una estafa”.

Un any després, doncs, els partits catalans continuen desunits en una qüestió clau per a l’autogovern del país i discrepen en la interpretació que en fan. És obvi que les valoracions de cada força política depenen molt del grau d’identificació amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. No és estrany, per tant, que tan Convergència i Unió com Esquerra Republicana, que se n’han distanciat per diferents motius en els darrers mesos, siguin molt més negatius a l’hora de fer-ne balanç. I que el PSC i Iniciativa justifiquin amb bons desitjos i optimisme tots els retards.

Però, en tot cas, és possible fer-ne una lectura més equilibrada des del distanciament necessari. Cal dir, en primer lloc, que no s’hi ha avançat gaire, però tot seguit s’ha de puntualitzar que la intenció de Rodríguez Zapatero torna a ser bona. Els traspassos que fins ara ha aprovat el govern de l’Estat són residuals o simbòlics, però la transferència del servei de Rodalies de Renfe ja té data. Per contra, l’aeroport del Prat continua sent una qüestió complicada en què les dues parts fan valoracions que no sembla possible conciliar, si no és que algú cedeix molt en les seves posicions inicials. Pel que fa al finançament, la Generalitat ha aprovat la llei de l’Agència Tributària i José Luis Rodríguez Zapatero s’ha limitat a expressar al president de la Generalitat que complirà en els pròxims pressupostos el compromís estatutari d’invertir el 18,8 per cent a Catalunya. En les qüestions bàsiques, doncs, l’Estatut és, encara, una qüestió de fe. De bona fe.