És una realitat que vivim en una societat cada vegada més exigent, on les oportunitats es visualitzen com un tren que passa una vegada a la vida. Això implica que per poder agafar aquest tren calgui mantenir-se en un estat d’atenció constant. No et pots permetre desconnectar; si vols ser algú demà, has de renunciar a ser tu mateix avui. Aquesta sensació d’ofec està passant factura als joves del nostre país. Les dades obtingudes pel CSM revelen que l’accés i l’estada a la universitat impliquen diversos períodes de transició que poden causar angoixa i afectar la salut mental de l’alumnat. De manera específica, aquesta angoixa es relaciona amb l’estrès (en un 65% dels estudiants); l’ansietat, la solitud i la sensació d’incapacitat per fer front a les demandes (en un 43%); la depressió i la nostàlgia (en un 33%), i els pensaments suïcides (en un 8%). Davant d’uns percentatges tan elevats, és imprescindible que s’actuï de seguida per poder aturar, o almenys disminuir, aquest problema de salut pública no controlat i que va en augment. Perquè, de la mateixa manera que quan ens trenquem un braç podem anar a urgències a solucionar-ho, hem de ser capaços de fer front a aquesta situació.